Umami

Umami (en japonès, うま味), també anomenat proteic,^[1] és un dels cinc gusts bàsics que reconeixen els receptors especialitzats de la llengua humana, a més del dolç, salat, amarg i àcid.^[2][3][4] És una paraula japonesa que significa «saborós». El gust umami va ser identificat pel químic japonès Kikunae Ikeda l'any 1908 però no fou acceptat com a gust bàsic fins a la dècada de 1980.^[4] A la Xina, umami es coneix com a xiānwèi (鮮味, literalment, «sabor fresc» o «sabor deliciós»). El gust umami es descriu sovint com un gust de brou o de carn.

Els glutamats i altres substàncies que normalment es troben en les carns, formatges, i certes verdures, o altres proteïnes en forma lliure, estimulen receptors específics en la llengua, resultant-ne el gust umami. Els condiments rics en glutamat es fan servir històricament en nombroses cultures per augmentar la palatabilitat dels aliments:^[5] la salsa de soia, el formatge parmesà, les anxoves i el pernil. Diversos potenciadors del gust, com ara el glutamat monosòdic (GMS), són afegits a aliments manufacturats per a intensificar el gust umami.