Interkosmos

Interkosmos (en rus: Интеркосмос) fou un programa espacial dirigit per l'Acadèmia de Ciències de l'URSS dissenyat per a donar accés a missions espacials tripulades i no tripulades a les nacions aliades de la Unió Soviètica.^[1]

El programa incloïa les nacions aliades d'Europa de l'Est del Pacte de Varsòvia / CAEM, i altres països socialistes com l'Afganistan, Cuba, Mongòlia i Vietnam. A més a més, països no alineats, com l'Índia i Síria també hi van participar, així com un membre parcialment de l'OTAN com França va contribuir al programa, sent un reflex de les polítiques de Guerra Freda.^[2][3]

Després del programa de proves Apollo-Soiuz, fins i tot hi va haver converses entre la NASA i Interkosmos durant la dècada de 1970 per a desenvolupar un programa de "Shuttle-Saliut" i enlairar missions de transbordador espacial a l'estació espacial Salyut, amb converses posteriors a la dècada de 1980, fins i tot tenint en compte els vols des de les futures llançadores soviètiques del programa Buran a una futura estació espacial dels Estats Units.^[4] Mentre que el programa Shuttle-Salyut mai es va materialitzar durant l'existència del programa soviètic Interkosmos, després de la dissolució de la Unió Soviètica el programa Shuttle-Mir seguí endavant i facilità el camí a l'Estació Espacial Internacional.

Interkosmos s'inicià l'abril de 1967 amb les missions de satèl·lits d'investigació no tripulats, i no es van realitzar missions tripulades fins al febrer de 1978.^[3] A partir d'aleshores i fins al 1988 14 cosmonautes no-soviètics participaren en vols espacials Soiuz. D'aquesta forma s'envià a l'espai el primer ciutadà d'un país diferent dels EUA o l'URSS: Vladimír Remek de la República Socialista Txecoslovaca.^[2] Interkosmos també va enviar a l'espai la primera persona hispana i negre, Arnaldo Tamayo Méndez de Cuba, i la primera persona asiàtica, Phạm Tuân del Vietnam. Dels països que hi participaren, només la República Popular de Bulgària i França van enviar dues missions tripulades a l'espai.