Tribus gregues

El terme tribu, aplicat als antics pobles d'origen grec, se sol emprar per a designar dues realitats diferents, que responen a diferents substantius grecs, "ètnia" (ἔθνος) i "tribu" (φυλή). D'una banda es parla de tribus gregues per designar un grup imprecís de pobles indoeuropeus que parlaven diferents variants del grec antic: aqueus, doris, jonis, eolis, arcadis; fins i tot els pelasgs, que se solen considerar prehel·lènics, a voltes es llisten com una tribu grega.^[1] Per a denominar aquests gentilicis o etnònims, que distintes comunitats gregues de l'antiguitat s'aplicaven a si mateixes com a endònim, s'usaven expressions com Έλλήνων φυλή (hellénon phylé, 'tribus gregues') o Έλλήνων έθνη (hellénon éthne, 'ètnies gregues'). Un endònim comú per a tots els grecs era Ἕλενος (hel·lens), però no n'era l'únic (vegeu noms dels grecs).

D'altra banda, des de l'època arcaica, en l'organització sociopolítica interna de les polis gregues, a més de la pertinença a la ciutadania d'una polis, un grec pertanyia també a una phylé (φυλή 'tribu', 'ètnia', 'poble', del grec phyestai, 'descendir') i a un clan als membres del qual l'unien vincles de sang. A Atenes es crearen, a partir d'aquestes pertinences a tribus, districtes regionals que formaren la base dels districtes militars (reformes legislatives de Soló i Clístenes).