Meitneri

Meitneri
109Mt
hassimeitneridarmstadti
Ir

Mt

(Uhu)
Aspecte
Desconegut
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Meitneri, Mt, 109
Categoria d'elements Desconeguda
(però probablament un metall de transició[1][2])
Grup, període, bloc 97, d
Pes atòmic estàndard [278]
Configuració electrònica [Rn] 5f14 6d7 7s2
(calculat)[1][3]
2, 8, 18, 32, 32, 15, 2
(predit)
Configuració electrònica de Meitneri
Propietats físiques
Fase Sòlid (predit[2])
Densitat
(prop de la t. a.)
37,4 (predit)[1] g·cm−3
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 9, 8, 6, 4, 3, 1 (predit)[1][4][5][6]
Energies d'ionització
(més)
1a: 800,8 (estimat)[1] kJ·mol−1
2a: 1.823,6 (estimat)[1] kJ·mol−1
3a: 2.904,2 (estimat)[1] kJ·mol−1
Radi atòmic 128 (predit)[1][6] pm
Radi covalent 129 (estimat)[7] pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Cúbica centrada en la cara (predit)[2]
Meitneri té una estructura cristal·lina cúbica centrada en la cara
Ordenació magnètica Paramagnètic (predit)[8]
Nombre CAS 54038-01-6
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del meitneri
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
278Mt sin 7,6 s α 9,6 274Bh
276Mt sin 0,72 s α 9,71 272Bh
274Mt sin 0,44 s α 9,76 270Bh
270mMt ? sin 1,1 s α 266Bh
Només s'inclouen els isòtops de semivida superior a 0,1 segons

El meitneri és un element químic sintètic el símbol del qual és Mt i el seu nombre atòmic és 109. Forma part del 7è període de la taula periòdica i del grup 9. És un metall de transició. Cap dels seus isòtops té un període de semidesintegració superior a 8 s[9] i es desintegra per emissió de partícules alfa en nuclis de bohri. El seu nom fa honor a la física austríaca Lise Meitner, codescobridora de la fissió nuclear, essent l'únic element químic amb un nom en honor d'una dona científica.

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3a edició. Dordrecht (Països Baixos): Springer Science+Business Media, 2006. ISBN 1-4020-3555-1. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Östlin, A.; Vitos, L. «First-principles calculation of the structural stability of 6d transition metals». Physical Review B, 84, 11, 2011. Bibcode: 2011PhRvB..84k3104O. DOI: 10.1103/PhysRevB.84.113104.
  3. Thierfelder, C.; Schwerdtfeger, P.; Heßberger, F. P.; Hofmann, S. «Dirac-Hartree-Fock studies of X-ray transitions in meitnerium». The European Physical Journal A, 36, 2, 2008, pàg. 227. Bibcode: 2008EPJA...36..227T. DOI: 10.1140/epja/i2008-10584-7.
  4. Ionova, G. V.; Ionova, I. S.; Mikhalko, V. K.; Gerasimova, G. A.; Kostrubov, Yu. N.; Suraeva, N. I. «Halides of Tetravalent Transactinides (Rf, Db, Sg, Bh, Hs, Mt, 110th Element): Physicochemical Properties». Russian Journal of Coordination Chemistry, 30, 5, 2004, pàg. 352. DOI: 10.1023/B:RUCO.0000026006.39497.82.
  5. Himmel, Daniel; Knapp, Carsten; Patzschke, Michael; Riedel, Sebastian «How Far Can We Go? Quantum-Chemical Investigations of Oxidation State +IX». ChemPhysChem, 11, 4, 2010, pàg. 865–9. DOI: 10.1002/cphc.200900910. PMID: 20127784.
  6. 6,0 6,1 Fricke, Burkhard «Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties». Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry, 21, 1975, pàg. 89–144. DOI: 10.1007/BFb0116498 [Consulta: 4 octubre 2013].
  7. Chemical Data. Meitnerium - Mt, Royal Chemical Society
  8. Saito, Shiro L. «Hartree–Fock–Roothaan energies and expectation values for the neutral atoms He to Uuo: The B-spline expansion method». Atomic Data and Nuclear Data Tables, 95, 6, 2009, pàg. 836. Bibcode: 2009ADNDT..95..836S. DOI: 10.1016/j.adt.2009.06.001.
  9. Münzenberg, G.; Armbruster, P.; Heßberger, F. P.; Hofmann, S.; Poppensieker, K.; Reisdorf, W.; Schneider, J. H. R.; Schneider, W. F. W.; Schmidt, K.-H. «Observación de una desintegración α correlacionada en la reacción 58Fe on 209Bi→267109». Zeitschrift für Physik A, vol. 309, 1, 1982, pàg. 89. Bibcode: 1982ZPhyA.309...89M. DOI: 10.1007/BF01420157.

Meitneri

Dodaje.pl - Ogłoszenia lokalne