Malaltia de Lyme

Malaltia de Lyme

Tipus	malaltia bacteriana primària, borreliosi i malaltia
Especialitat	infectologia, dermatologia, neurologia i cardiologia
Clínica-tractament
Símptomes	eritema migrant crònic, fatiga muscular, cefalàlgia, artràlgia, miàlgia, fasciculació, parestèsia, vertigen, arrítmia, dolor neuropàtic crònic, febre, neuritis, meningitis, meningoencefalitis, miocarditis, artritis, encefalomielitis i miocardiopatia hipertròfica
Exàmens	Transferència Western, exploració física, ELISA, punció lumbar i biòpsia
Medicació ceftriaxona, cefuroxima, amoxicil·lina, doxiciclina i azitromicina
Patogènesi
Transmissió patògena	transmissió per paparres, Ixodes pacificus i Ixodes scapularis
Causat per	Borrelia burgdorferi
Classificació
CIM-11	1C1G
CIM-10	A69.2
CIM-9	088.81
Recursos externs
DiseasesDB	1531
MedlinePlus	001319
eMedicine	330178, 965922 i 786767
Patient UK	lyme-disease-pro
MeSH	D008193
Orphanet	91546
UMLS CUI	C0024198, C0752235, C0752235 i C0024198
DOID	DOID:11729

La malaltia de Lyme, també coneguda com a borreliosi, és una malaltia infecciosa que es transmet a través de les paparres,^[1] i és causada pel bacteri Borrelia burgdorferi.^[2]

El criteri diagnòstic del CDC exclou molts casos de Lyme i s'ha demostrat en molts estudis que les proves serològiques donen molts falsos negatius de diagnòstic, a causa de no haver-hi millors proves. Lyme és coneguda com la nova gran imitadora, ja que pot presentar les símptomes d'altres malalties com síndrome de fatiga crònica, fibromiàlgia, esclerosi múltiple, ELA, lupus, etc.^[3]

Hi ha prou proves que indiquen que la infecció activa per B. burgdorferi és la causa de la persistència dels símptomes en el Lyme Crònic. Si no es detecta a temps és possible que evolucioni a la seva forma crònica, i que, per tant, els afectats necessitin tractament antibiòtic perllongat i fins i tot indefinit.

Aquesta malaltia va ser descrita per primera vegada als Estats Units (a Lyme, Connecticut) l'any 1975.^[4] Gairebé el 100% dels casos es presenten durant l'estació càlida. Al principi es desenvolupa l'etapa inicial de la malaltia, també anomenada «Malaltia de Lyme inicial», però si no rep el tractament mèdic indicat, aquesta pot derivar en la seva etapa secundària i, fins i tot, pot agreujar-se i desencadenar una etapa terciària.

La sospita inicial que aquests agents produïen quadres clínics autolimitats, ha estat totalment superada després de la descripció de formes greus i de quadres d'evolució crònica en pacients no tractats.

La patogènesi d'aquest grup de patologies, en la qual el dany vascular i el neurotropisme són una constant en Rickettsia, Borrelia, Coxiella, i les lesions granulomatoses i el tropisme per cèl·lules endotelials ho són en Bartonella i Francisella, situa als pacients davant d'agents amb una agressivitat que és important identificar, prevenir i tractar. Cada any moren a Espanya pacients afectats per la febre botonosa, el no reconeixement precoç de la infecció per Borrelia burgdorferi (malaltia de Lyme) dona lloc a manifestacions neurològiques difícils de tractar i que poden deixar seqüeles permanents.^[5]