Ezcurrita | |
---|---|
Fórmula química | Na₂B₅O₇(OH)₃·2H₂O |
Epònim | Juan Manuel de Ezcurra (en) |
Localitat tipus | mina Tincalayu (Mina Boroquímica), Salar del Hombre Muerto, Departament de Los Andes, província de Salta, Argentina |
Classificació | |
Categoria | borats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 6.EB.10 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 6.EB.10 |
Nickel-Strunz 8a ed. | Vc/B.06 |
Dana | 26.5.5.1 |
Heys | 9.1.7 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | triclínic |
Estructura cristal·lina | a = 8,598(2) Å; b = 9,570(2) Å; c = 6,576(2) Å; α = 102,75°; β = 107,5°; γ = 71,51° |
Grup puntual | 1 - pinacoide |
Color | incolor |
Exfoliació | perfecta - excel·lent en {110}, bona en {100}, regular en {126}, dolenta en {110}{101} |
Tenacitat | fràgil |
Duresa | 3 a 3,5 |
Lluïssor | vítria, sedosa |
Diafanitat | transparent |
Densitat | 2,053 g/cm³ (mesurada); 2,049 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1,468 nβ = 1,507 nγ = 1,529 |
Birefringència | δ = 0,061 |
Angle 2V | mesurat: 73°, calculat: 72° |
Dispersió òptica | relativament feble r > v |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Any d'aprovació | 1957 |
Símbol | Ezc |
Referències | [1] |
L'ezcurrita és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom en honor de Juan Manuel de Ezcurra (1900-1970), director de la Compañia Productora de Boratos SA.[1]