Durant com a mínim 800 anys, cadascun dels papes ha tingut el seu escut d'armes personal, a més de l'escut d'armes de la Santa Seu.[1] El Papa Innocenci IV (1243-1254) és possiblement el primer que usà un escut personal, però el primer escut que es coneix és el de Bonifaci VIII (1294-1303).[2] Al segle xvii s'atribuïren escuts d'armes a papes anteriors.[3]
Tots els escuts d'armes dels papes recents inclouen el símbol de la tiara papal com a timbre de l'escussó, fins que Benet XVI la substituí per la mitra i el pal·li (vegeu l'article: escut d'armes de Benet XVI). Un altre ornament extern són les Claus del Cel, una clau d'or i una altra de plata creuades, representant el poder de lligar i deslligar a la terra (plata) i al Cel (or), una referència a l'evangeli de Mateu:[4]
« | I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar. 19 Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel. | » |
La clau d'or significa que el poder arriba al Cel i la clau de plata que s'estén a tots el fidels a la terra, la llaçada indica el nus entre els dos aspectes del poder, i que les claus estiguin lligades a la maneta simbolitza que el poder està en mans del Papa.[5]