Zenetes

Zenetes

Tipus	ètnia i tribu

Els zenetes, zenates o zanates (amazic: ⵉⵣⵏⴰⵜⴻⵏ, iznaten; també, modernament, igzenaten, ituzinaten o ⵉⵣⵏⴰⵙⴻⵏ, iznassen; àrab: زناتة, zanāta) són un dels grans grups tribals dels amazics. Van dominar el Magrib al segle x i dels segles XIII al XVI. Actualment viuen principalment a Tunísia, Algèria i el Marroc. L'historiador i viatger Ibn Khaldun relata que van ser, juntament amb els masmuda i els sanhadja, amb els quals haurien emigrat des d'Egipte en l'antiguitat,^[1] una de les tres grans confederacions amazigues musulmanes de l'edat mitjana.^[2] El seu estil de vida era mig nòmada mig sedentari, constructors de ciutats,^[3] fundadors de diversos regnes a Fezzan, Kairuan i Garama,^[4] Djerma, Tlemcen i fins i tot, Sijilmassa i Fes.

El seu idioma, el zenete, era una varietat de l'amazic. Diversos grups de amazigòfons dispersos pel Magrib conserven en l'actualitat molts vocables i característiques del zenete. Al nord de la frontera entre Algèria i el Marroc a la regió dels Beni Snous, i en nombrosos oasis saharians, principalment a la regió del Gourara i de l'Aurès, així com entre els tuaregs,^[5] al Mzab i a Líbia.

Una branca dels zenetes va ser antigament anomenada garamant i vivien a l'actual Fezzan, que tenia per ciutat principal Gadames (Cydamus en llatí).^[6] Les altres branques dels zenetes eren transhumants, i a la Numídia constituïen part dels gètuls i antics maures (mauritans). Fins a la irrupció de l'islam en el segle vii, els zenetes eren principalment «pagans».