Trastorn obsessivocompulsiu

Trastorn obsessivocompulsiu

Rentar-se repetidament les mans és un símptoma freqüent d'aquest trastorn
Tipus	trastorn d'ansietat, trastorn del control d'impulsos, trastorn genètic del sistema nerviós i alteració genètica
Especialitat	psiquiatria i psicologia
Clínica-tractament
Símptomes	comportament compulsiu, obsessió, ansietat i pensament intrusiu
Tractament	psicoteràpia, prevenció de l’exposició i de la resposta i medicament
Medicació citalopram, fluoxetina, sertralina, paroxetina, clomipramina, venlafaxina, olanzapina, quetiapina, duloxetina, aripiprazole, risperidona, escitalopram, clomipramina, fluvoxamina i lorazepam
Classificació
CIM-11	6B20
CIM-10	F42, F42.9 i F42.8
CIM-9	300.3
CIAP	P79
Recursos externs
OMIM	164230
DiseasesDB	33766
MedlinePlus	000929
eMedicine	287681
MeSH	D009771
UMLS CUI	C0028768
DOID	DOID:10933

El trastorn obsessivocompulsiu (TOC) és un trastorn pertanyent al grup dels trastorns d'ansietat (com l'agorafòbia, la fòbia social, etc.). Aquesta ansietat és provocada per uns pensaments indesitjats.

Considerat fins fa alguns anys com una malaltia psiquiàtrica rara, que no responia al tractament, actualment és reconegut com un problema comú que afecta el 2% de la població, és a dir, més de 100 milions de persones en el món.

El descobriment que alguns fàrmacs són eficaços en el tractament del TOC ha canviat el punt de vista que es tenia d'aquesta malaltia. Avui dia no solament hi ha teràpies eficaces, sinó que també hi ha una gran activitat investigadora sobre les causes que produeixen aquesta malaltia i una recerca de nous tractaments. Una persona amb TOC s'adona que té un problema. Normalment, els seus familiars i amics també se n'adonen. Els pacients solen sentir-se culpables de la seva conducta anormal i els seus familiars poden empipar-se amb ells perquè no són capaços de controlar les seves compulsions. Altres vegades, en el seu desig d'ajudar-los, poden aparentar que els símptomes no existeixen, justificar-los o, fins i tot, col·laborar en els seus rituals (acció que es considera contraproduent). Els símptomes i la importància que implica el TOC poden presentar-se a qualsevol edat a partir dels 6 anys i poden produir una important discapacitat: l'OMS l'inclou entre les 20 primeres malalties discapacitants amb una prevalença del 0,8% en els adults i del 0,25% en nens i adolescents, i entre les 5 malalties psiquiàtriques més discapacitants. Les persones que pateixen TOC no són malalts mentals per se, i han de ser tractats amb la màxima ètica professional.