Tiberi (llatí: Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (llatí: Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37. Succeí al seu padrastre, August.
Tiberi era fillastre d'August, qui li donà el permís per tornar a Roma del seu exili a l'illa de Rodes[1] i el va adoptar formalment el 26 de juny de l'any 4 dC, moment en què se li van concedir poders tribunicis per deu anys. Com a resultat de l'adopció en prengué el nomen i el cognomen, i passà a ser Tiberi Juli Cèsar (llatí: Tiberius Julius Caesar).
Com a tribú, Tiberi, va reorganitzar de nou l'exèrcit, reformant la llei militar i creant noves legions. El temps en files va ascendir a vint anys (14 anys per als pretorians o guàrdia imperial). Després del servei rebrien una paga l'import de la qual provindria d'un impost del 5% sobre les herències.
El 13 els poders d'August i de Tiberi van ser prorrogats per deu anys més, però August va morir poc després (19 d'agost del 14) i llavors tots els poders van ser transferits a Tiberi, sense cap limitació de termini.
Tiberi va decidir transferir el nomenament dels magistrats dels Comicis al Senat. Amb això els Comicis van perdre una atribució molt important, i va desaparèixer el sistema electoral propi de la República. L'emperador designava candidats per a algunes de les magistratures, i els llocs que quedaven vacants (sense proposta de l'emperador) eren designats pel Senat i es formava una llista única. L'Assemblea Popular o Comicis (que van seguir celebrant-se fins al segle iii) es limitava a aclamar la llista única. Les lleis es van promulgar sense intervenció de les Assemblees. De fet, el poble només conservava el poder en un aspecte: el seu favor o la seva hostilitat eren determinants per als emperadors, i s'expressaven en les grans celebracions al circ.
El Senat va promulgar diverses lleis, entre elles una sobre l'estatus social de les dones que tinguessin relacions sexuals amb esclaus, una sobre tutela, una sobre penes per deterioraments en edificis públics, normes sobre enjudiciament criminal, càstigs d'esclaus que estiguessin presents en una casa quan l'amo fóra assassinat, i una llei d'herència de les dones (els fills de la qual eren preferents als seus germans o parents).
El Senat va adquirir una funció important respecte a les províncies: l'actuació dels senadors com a jurats en els casos de concussió (Repetundae), és a dir d'adquisicions il·legals pels governadors i funcionaris provincials (pel que sembla, els judicis de Repetundis van ser freqüents). També jutjava els delictes de traïció o de lesa majestat.
Una llei (Lex Majestate) promulgada feia anys (al segle anterior) regulava les condemnes per ofenses als màxims dignataris de l'imperi, i Tiberi va haver de fer-la servir.
A la categoria de senadors (o senatorials) podien accedir aquells que posseïen terres per valor d'almenys un milió de sestercis, els quals procedien en gran part de la classe dels cavallers. Així, la majoria dels que tenien la categoria de senadors (encara que no tots exercien el càrrec, que era electiu) constituïen una casta hereditària a la qual només podia accedir-se des d'altres classes per designació imperial directa o indirecta.