Sufisme

Sufisme

(ar) التَّصَوُّفُ
(2014)
Epònim	llana
Dades
Tipus	moviment religiós way of life (en) estil de vida
Religió	islam
Història
Fundador	Mahoma
Activitat
Gènere	Istiqama (en)
Influències	Abu-Nuaym
Element explotat :   Qalb   Qalab   Sadr   Misbaha   Nafs   'Aql   Ruh   prayer rug
Governança corporativa
Gestor/operador	Hizb Allah sufí
Format per	wird maqam (en) ḥāl (en) warid Lataif-e-sitta (en)
Part de	ibadah

El sufisme o tassàwwuf (àrab: تصوف, taṣawwuf; persa: صوفی‌گری, sufigari; turc: tasavvuf; urdú: تصوف) és una tradició mística islàmica de caràcter esotèric, practicada per musulmans però també per no musulmans, que abasta una gran amplitud de pràctiques dedicades a l'amor diví i al cultiu del cor. Aquesta mística té per finalitat última accedir a la «presència» i el coneixement de Déu directament, i no per mitjà de les normes i formulismes establerts per la llei islàmica. Per això, l'islam oficial no l'ha encoratjat mai en excés.

A partir de l'Iraq al segle viii, i de Bagdad i del Caire al segle ix, el sufisme s'estengué per tot el món islàmic, des de l'Iran fins al Magrib i l'Àndalus, i des d'Anatòlia fins a l'Índia i l'Àsia central.

Des de l'aparició del terme, al segon segle de l'hègira, aquest ha englobat diferents manifestacions d'espiritualitat, com certes formes d'ascetisme (zuhd) o de fervor religiós (ubbad), certs ordes militars místics de cavalleria (futuwa) i de les ràbites (ribat), la gnosi (irfan), el sufisme popular i de veneració pels sants (morabits), i també una espiritualitat sense cap manifestació externa (malamiyya). Malgrat la desconfiança dels garants de l'ortodòxia religiosa, el sufisme ha arribat a ser considerat com una més de les ciències tradicionals islàmiques, amb què s'ha interrelacionat sovint, com la filosofia islàmica (fàlsafa), la jurisprudència (fiqh), la teologia (kàlam), la cosmovisió (aqida) o l'exegesi alcorànica (tafsir).