Nom original | (tr) Mimar Sinan (ar) قوجه معمار سنان آغا |
---|---|
Biografia | |
Naixement | c. 1490 Ağırnas (Turquia) |
Mort | 17 juliol 1588 (97/98 anys) Constantinoble (Turquia) |
Sepultura | Constantinoble |
Activitat | |
Lloc de treball | Istanbul Alep Višegrad El Caire Edirne Istanbul |
Ocupació | arquitecte |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | Fatma Nur |
Cronologia | |
devşirme | |
Descrit per la font | Enciclopèdia soviètica armènia |
Koca Mi‘mār Sinān Āġā (turc otomà: قوجو معمار سنان آغا) (Kayseri, 15 d'abril, 1489 - Constantinoble, 17 de juliol, 1588)[1] fou el principal arquitecte i enginyer civil otomà dels soldans Solimà I, Selim II i Murad III. Fou, durant un període de cinquanta anys, el responsable de la construcció o de la supervisió de les principals construccions de l'Imperi Otomà d'aquella època. Actualment, se li atribueixen més de 300 construccions, a part d'altres projectes més modestos, com les escoles d'Alcorà (sibyan mektebs).
La seva obra mestra és la mesquita Selimiye a Edirne, encara que el seu treball més conegut és la mesquita de Solimà d'Istanbul. Tenia a les seves ordres un extens departament governamental i formà a molts ajudants que més endavant es van distingir, com l'arquitecte de la mesquita blava, Sedefkar Mehmet Ağa. És considerat el millor arquitecte del període clàssic de l'arquitectura otomana i sovint, se'l compara amb Michelangelo, el seu contemporani a Occident.[2][3] La categoria de Miquel Àngel i els seus plans per la Basílica de Sant Pere de Roma es coneixien bé a Istanbul, perquè el soldà Baiazet II li havia encarregat (juntament amb Leonardo da Vinci) un pont sobre el Corn d'Or el 1502.[4]