Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.

Responsive image


Psicologia

La psicologia és la ciència[1] de la ment i el comportament;[2] especialment, estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana.[3] El seu objectiu immediat és comprendre la humanitat per descobrir-ne tant els principis generals com l'estudi de casos més específics,[4] i el seu objectiu final és beneficiar la societat.[5][6] En aquest camp, hi ha la figura del psicòleg, que és considerat un científic social o del comportament. Els psicòlegs intenten comprendre el paper de les funcions mentals en el comportament individual i social, alhora que exploren els processos fisiològics i neurològics que subjauen en determinades funcions i comportaments.

L'etimologia de la paraula prové del grec psique (ànima), i logos (ciència o tractat). La paraula significa, literalment, "estudi de l'ànima" (psique, que significa 'alè', 'esperit' o 'ànima'), i λογία, que es tradueix com a 'estudi').[7]

Els psicòlegs exploren conceptes com ara la percepció, la cognició, l'atenció, l'emoció, la motivació, el funcionament del cervell amb relació als patrons de comportament i a les diferents maneres de pensar i sentir, la personalitat, el comportament i les relacions interpersonals. Alguns també consideren l'inconscient. Usen mètodes empírics per inferir relacions causals i la correlació entre les variables psicosocials. De manera addicional, o oposadament, utilitzant mètodes empírics i deductius, alguns dels quals —especialment els psicòlegs clínics i els que es dediquen a la conciliació— de vegades es basen en la interpretació simbòlica i altres tècniques d'inducció. La psicologia incorpora la recerca del camp de les ciències socials, les ciències naturals i les humanitats.

Mentre que el coneixement psicològic se sol aplicar a l'avaluació i al tractament dels problemes de salut mental, també s'aplica a la comprensió i a la solució de problemes en diferents esferes de l'activitat humana. Encara que la majoria dels psicòlegs estan involucrats en algun tipus de paper terapèutic (orientació clínica, assessorament i suport a l'escola), molts fan la investigació científica en una àmplia gamma de temes relacionats amb els processos mentals i el comportament social —en general en els departaments de psicologia de les universitats— i també ensenyen aquests coneixements en l'àmbit acadèmic. Alguns treballen en entorns industrials i d'organització, i en altres àrees,[8] com el desenvolupament humà i l'envelliment humà, l'esport, la salut, els mitjans de comunicació, el dret i la medicina forense.

Des de la seva gènesi com a disciplina, la psicologia s'ha vist immersa en diferents acostaments des dels quals es volia conèixer quin era el funcionament de la ment humana. Així doncs, hi ha diferents punts de vista segons quin sigui l'objecte d'estudi i l'enfocament que se li dona: la psicoanàlisi, creada per Sigmund Freud i que pretén l'estudi de la psicologia des d'un punt de vista "intern", és a dir, s'estudia l'inconscient humà com a causa de pràcticament totes les conductes humanes; el conductisme, que fa referència al fet que el cos humà funcionaria com si fos una màquina la qual davant un estímul emetria una resposta; el cognitivisme, que estudia la ment humana com si fos un ordinador, suposant en realitat una evolució dels conductistes, i que es fusionà amb dues en l'escola conductista-cognitivista; l'humanisme, que parteix de la concepció que la ment humana, si bé funciona com un ordinador en uns certs aspectes, també té altres aspectes com els sentiments (la part emotiva de la ment); l'evolutiva o del desenvolupament, que estudia les diferències psicològiques i del comportament dels éssers humans al llarg de la seva vida; i la psicologia diferencial, que intenta determinar quines són les lleis generals que determinen les diferències de comportament de les persones, i que es fonamenta en la tècnica de l'estudi del cas.

  1. Gray, P. O. (2010). Foundations for the study of psychology. Psychology (6th ed.). Nova York, Nova York: Worth Publishers.
  2. Psychology. (n.d.). In Merriam-Webster Medical Dictionary. Accés des de merriam-webster.com
  3. «Psicologia». Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. Arxivat de l'original el 2012-10-02. [Consulta: 2 novembre 2010].
  4. Fernald LD (2008). Psychology: Six perspectives (pp. 12–15). Thousand Oaks, CA: Sage Publications.
  5. O'Neil HF, cited in Coon D; Mitterer JO (2008). Introduction to psychology: Gateways to mind and behavior (12th ed., pp. 15–16). Stamford, CT: Cengage Learning.
  6. APA (2010). About APA. Consultat el 20 d'octubre de 2010.
  7. Online Etymology Dictionary. (2001). "Psychology".
  8. Bureau of Labor Statistics, U.S. Department of Labor, Occupational Outlook Handbook, 2010-11 Edition, Psychologists, on the Internet at [1] Arxivat 2012-01-04 a Wayback Machine. (consultat el 8 de juliol de 2010).

Previous Page Next Page






Sielkunde AF Psychologie ALS የሥነ፡ልቡና ትምህርት AM Psicolochía AN علم النفس Arabic پسيكولوجيا ARY سايكولوجيا ARZ মনোবিজ্ঞান AS Sicoloxía AST Psixologiya AZ

Responsive image

Responsive image