Poloni

Poloni
84Po
bismut ← poloni → àstat Te ↑ Po ↓ Lv Taula periòdica
Aspecte
Platejat Línies espectrals del poloni
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Poloni, Po, 84
Categoria d'elements	Metalls del bloc p (de vegades es considera dels metal·loides)
Grup, període, bloc	16, 6, p
Pes atòmic estàndard	(209)
Configuració electrònica	[Xe] 6s2 4f14 5d10 6p4 2, 8, 18, 32, 18, 6
Propietats físiques
Fase	Sòlid
Densitat (prop de la t. a.)	(alfa) 9,196 g·cm−3
Densitat (prop de la t. a.)	(beta) 9,398 g·cm−3
Punt de fusió	527 K, 254 °C
Punt d'ebullició	1.235 K, 962 °C
Entalpia de fusió	ca. 13 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització	102,91 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar	26,4 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k a T (K)       (846) 1.003 1.236
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	6, 4, 2, −2 (òxid amfòter)
Electronegativitat	2,0 (escala de Pauling)
Energia d'ionització	1a: 812,1 kJ·mol−1
Radi atòmic	168 pm
Radi covalent	140±4 pm
Radi de Van der Waals	197 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Cubic
Ordenació magnètica	No magnètic
Resistivitat elèctrica	(0 °C) (α) 0,40 µΩ·m
Conductivitat tèrmica	? 20 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica	(25 °C) 23,5 µm·m−1·K−1
Nombre CAS	7440-08-6
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del poloni
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD 208Po sin 2,898 a α 5,215 204Pb β+ 1,401 208Bi 209Po sin 103 a α 4,979 205Pb β+ 1,893 209Bi 210Po traça 138,376 d α 5,307 206Pb

El poloni és l'element químic de símbol Po i nombre atòmic 84. Està situat al grup 16 de la taula periòdica, grup dels calcògens, i al període 6è. Es tracta d'un metall rar i molt radioactiu sense isòtops estables. Químicament, és comparable al seleni i el tel·luri, tot i que el seu caràcter metàl·lic el fa similar als tres elements que el precedeixen en la taula periòdica: el tal·li, el plom i el bismut. El curt període de semidesintegració dels seus isòtops fa que la seva presència en la natura es limiti a traces minúscules de l'efímer poloni 210 (que té un període de semidesintegració de 138 dies) en mineral d'urani com a penúltim descendent de l'urani 238 natural. Els isòtops que tenen un període de semidesintegració una mica més llarg costen molt més de sintetitzar.

Fou descobert el 1898 per Pierre i Marie Curie a la pechblenda de Jáchymov, una varietat del mineral uraninita. És present a la natura com a producte de la desintegració de l'urani i del tori. És molt tòxic i és un dels responsables del càncer de pulmó als fumadors. S'ha emprat per cometre assassinats. Degut a la seva toxicitat i inestabilitat, té poques aplicacions pràctiques, destacant-ne l'ús com a font de particules alfa i, combinat amb el beril·li, com a font de neutrons.