Pes

Per a altres significats, vegeu «pes (unitat de longitud)».

Pes

Un dinamòmetre és un instrument que serveix per mesurar el pes d'un cos.
Símbol	P o W
Unitats	newton (N)
Derivacions a partir d'altres quantitats	P = m · g
Fórmula	${\displaystyle {\boldsymbol {F}}_{\mathrm {g} }=m{\boldsymbol {g}}}$

En física, el pes és una mesura de la força amb la qual la Terra atreu qualsevol objecte en la direcció de la vertical, a causa de la gravetat. Per exemple, un objecte amb una massa d'un quilogram té un pes d'uns 9,8 newtons a la superfície de la Terra, i aproximadament una sisena part a la Lluna. Tot i que el pes i la massa són quantitats científicament diferents, sovint es confonen els termes entre si en l'ús quotidià (és a dir, comparar i convertir la força de pes en lliures en massa en quilograms i viceversa). El pes es mesura amb un dinamòmetre (Newtons). A prop de la superfície terrestre és aproximadament constant, això significa que el pes d'un objecte és més o menys equivalent a la seva massa.

Segons la llei fonamental de la dinàmica, descoberta per Isaac Newton:

${\displaystyle F=m\cdot a}$

On ${\displaystyle F}$ és la força, ${\displaystyle m}$ és la massa i ${\displaystyle a}$ és l'acceleració.

En el cas del pes, substituint ${\displaystyle a}$ per ${\displaystyle g}$, l'acceleració de la gravetat a la superfície de la terra, podem escriure:

${\displaystyle F=m\cdot g}$

Actualment es considera que el pes és una magnitud vectorial, mentre la massa és una magnitud escalar, definida per un nombre i per la seva "dimensió física". El pes, per tant, es defineix per la intensitat i la direcció de la força, en aquest cas la vertical, amb origen a la partícula sotmesa a l'acceleració de la gravetat. En el cas dels sòlids es pot considerar com a punt on actua la força el centre de massa.