Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Ortiga
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Urtica  | |
|---|---|
.jpg) Ortiga gran | |
| Dades | |
| Font de | sopa d'ortigues |
| Planta | |
| Tipus de fruit | núcula |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Rosales |
| Família | Urticaceae |
| Gènere | Urtica L., 1753 |
| Tipus taxonòmic | Urtica dioica |
.svg){kind=icon}
Ortiga, estrígol o estríjol, guardians, eixordiga,[1] xiripia[2] (Urtica) és un gènere de plantes de la família de les Urticaceae, totes caracteritzades per tenir pèls que alliberen una substància àcida que fa coïssor i inflamació a la pell. Tota la planta és de color intensament verd i semicaducifòlia durant l'hivern. A Catalunya, les ortigues més comunes són Urtica dioica, la més gran, i Urtica urens, més xica. Es fan en terrenys molt nitrogenats, com per exemple l'entrada dels corrals; suporten molt el fred i són molt difícils d'eliminar amb herbicides o llaurant, ja que tenen estolons.
Sempre creixen formant colònies, a vegades molt denses i extenses, la qual cosa explica perquè l'ortiga és una planta vivaç, amb un rizoma molt ramificat, que li permet reproduir-se fàcilment sota terra generant nous brots i colonitzar així un terreny ràpidament.[3]
Les anomenades ortigues mortes pertanyen a la família de les labiades dins dels gèneres Lamium i Stachys, i malgrat que el seu aspecte s'assembla força a les veritables ortigues, no tenen pèls urticants.
- ↑ «Diccionari normatiu valencià». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 9 març 2021].
- ↑ «Diccionari normatiu valencià». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 9 març 2021]. (País Valencià)
- ↑ Carballido, Elisenda. Les ortigues: remeis, cuina, usos i tradició. Barcelona: Farrell, 2020. ISBN 9788417116224.
Previous Page Next Page
