Olaus Magnus

Olaus Magnus

Biografia
Naixement	(sv) Olof Månsson octubre 1490 Linköping Cathedral Congregation (Suècia) (en)
Mort	1r agost 1557 (66 anys) Roma
Sepultura	Roma
Roman Catholic archbishop of Uppsala (en)
4 juny 1544 – 1r agost 1557 ← Johannes Magnus – Supressió del càrrec → Diòcesi: Roman Catholic Archdiocese of Uppsala (en)
Dades personals
Grup ètnic	Suecs
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de Rostock (1520–)
Activitat
Ocupació	cartògraf, antropòleg, bisbe catòlic, prevere catòlic de ritu romà, diplomàtic, historiador, escriptor
Família
Germans	Johannes Magnus
Descrit per la font	Enciclopèdia Catòlica, (sec:Olaus Magnus) Nou Diccionari Enciclopèdic, 1911-1916 Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron

Olaus Magnus, Olaus Magni, Olaus Magni Gothus o Olaf Månsson (Linköping, Östergötland, Suècia, octubre de 1490 - Roma, Estats Pontificis, 1 d'agost de 1557) fou un escriptor, humanista, historiador, cartògraf i clergue suec, pioner en estudis històrics i antropològics sobre el nord d'Europa. La seva obra fonamental és Historia de gentibus septentrionalibus, editada el 1555, a Roma, en 22 volums, que versa sobre la geografia, costums, tradicions i llegendes dels pobles escandinaus i dels països nòrdics. També és autor d'una important Carta marina et descriptio septentrionalium terrarum (1539).^[1]

Igual que el seu germà més gran Johannes Magnus, va obtenir diversos ascensos eclesiàstics. Entre ells una canongia a Uppsala i Linköping, i l'ardiaca de Strängnäs. A més a més, va treballar en diversos serveis diplomàtics, com ara una missió a Roma, el 1524, a favor de Gustau I de Suècia, per tal d'aconseguir el nomenament de Johannes Magnus com a arquebisbe d'Uppsala.^[1] Tanmateix, amb l'èxit de la Reforma a Suècia la seva fidelitat a l'Església Catòlica el va forçar a acompanyar el seu germà a l'exili.

Acomodat a Roma, des de 1527, va actuar com a secretari del seu germà Johannes Magnus. A la mort d'aquest el 1544, esdevingué el seu successor com a Arquebisbe d'Uppsala, admetent que era sols un títol i no un poder real, ja que ell mai no podria tornar a Suècia. El Papa Pau III el 1546, el va enviar al concili de Trento; més tard es convertí en el canonge de Sant Lambert a Lieja. El rei Segimon el Vell de Polònia li va oferir una canongia a Poznań, però la major part de la seva vida, després de la mort del seu germà, sembla que la passà al monestir de Santa Brígida a Roma, on subsistia amb una pensió que li assignà el Papa.