Gravat de Nicola Vicentino | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1511 (Gregorià) Vicenza (Itàlia) |
Mort | c. 1576 (64/65 anys) Milà (Itàlia) |
Causa de mort | pesta |
Nacionalitat | Itàlia |
Activitat | |
Ocupació | Compositor, madrigalista i teòric musical |
Gènere | Música del Renaixement |
Professors | Adrian Willaert |
Descrit per la font | Bolxaia sovétskaia entsiklopédia, 1926-1947 Diccionari Musical Riemann (1901–1904) Obálky knih, |
Nicola Vicentino (Vicenza, 1511 - Roni, 1572) fou un teòric musical, madrigalista i compositor italìa del Renaixement.
Deixeble de Willaert, fou nomenat mestre de capella de la cort i professor de música dels prínceps d'Este, a Ferrara, retirant-se després a Roma, on residí molt de temps en el palau del cardenal Hipòlit II d'Este. El 1546 intentà ressuscitar les escales cromàtiques i enharmòniques dels antics amb la publicació del llibre de madrigals a 5 veus, titulat Dell’Unico Adriano Villaert discepolo D. Nicola Vicentino madrigali a 5 voci per teòrica e per pratica da lui composti al nuovo modo del celebrissimo suo maestro ritrovato, construint, a més, per a reforçar els seus arguments, un arcicembalo i un arciorgano, en els que els sons derivats dels sons naturals estaven clarament diferenciats.
El poc èxit de la seva temptativa el portà a tractar d'aquesta assumpte teòricament en l'obra titulada L'antica musica ridotta allà moderna pratica (1955) amb una descripció de l’archicembalo, a la que afegí més tard una Descrizione dell'arciorgano (1561).
Les idees de Vicentino foren atacades per V. Lusitano,[1] Zarlino i Doni, mentre que trobaren fervents defensors en Cipriano de Rore i el príncep de Venosa.