Biografia | |
---|---|
Naixement | (de) Marianne Schnitger 2 agost 1870 Oerlinghausen (Confederació d'Alemanya del Nord) |
Mort | 14 juny 1954 (83 anys) Heidelberg (Alemanya Occidental) |
Sepultura | Bergfriedhof |
Formació | Marianne-Weber-Gymnasium (en) |
Activitat | |
Camp de treball | Sociologia |
Ocupació | política, historiador del dret, escriptora, sociòloga |
Partit | Partit Demòcrata Alemany |
Família | |
Cònjuge | Max Weber (1893–1920), mort del cònjuge |
Premis | |
Descrit per la font | Obálky knih, Wegbereiterinnen (en) |
Marianne Weber, de soltera Marianne Schnitger (Oerlinghausen, 2 d'agost 1870- Heidelberg, 12 de març de 1954) va ser una sociòloga, historiadora del dret, política i feminista alemanya. És coneguda pel seu activisme social i polític, que la va dur a constituir-se com a líder política. A més, va formar part de la generació de dones de la burgesia alemanya, fet que li va permetre ser una de les primeres dones en ser doctorada i accedir a un ofici científic. Centre el seu treball en la investigació sobre la protecció jurídica de les dones, la seva independència econòmica i educativa com a mitjans per aconseguir la igualtat entre homes i dones, a més a més en els seus escrits, analitza el paper de l’home, inclou la qüestió de la doble jornada i denuncia que les dones guanyen menys que els homes per fer la mateixa feina.
Marianne Weber fou esposa de Max Weber, de qui va escriure-hi una biografia posterior a la mort d’aquest, i editora de les seves pròpies obres. Posteriorment va criticar, gràcies a la seva comprensió de la sociologia i als seus estudis i investigacions al respecte.
La seva sociologia orientada cap a les dones és posterior i basada en la feina i tasca política realitzada per altres dones anteriors. Entre elles hi trobem Harriet Martineau, Charlotte Perkins-Gilman, Ida Wells-Barnett i Anna Julia Cooper.[1][2]