Pintura d'El Greco, 1580 (Budapest, Magyar Szépmüvészeti Múzeum) | |
Nom original | (he) מרים המגדלית (el) Μαρία ἡ Μαγδαληνή |
---|---|
Biografia | |
Naixement | מרים (Miryām, "Amarg") s. I Magdala (Imperi Romà) |
Mort | segle I Efes (Turquia) |
Sepultura | Constantinoble (la tradició medieval francesa en situa les tombes a Vézelay (Borgonya) i Saint-Maximin-la-Sainte-Baume (Provença)) |
Religió | Cristianisme |
Es coneix per | Confosa a Occident amb Maria de Betània (germana de Marta i Llàtzer) i la pecadora que apareix a l'Evangeli segons Lluc |
Activitat | |
Ocupació | curadora, teòloga |
Activitat | (Floruit: dècada del 30 dC ) |
Professors | Jesús de Natzaret |
penitent (a Occident, fins a 1969); Portadora de mirra, Igual als apòstols (Orient) | |
Celebració | Tota la cristiandat |
Pelegrinatge | Betània, Vézelay i Saint-Maximin-la-Baume (França) |
Festivitat | 22 de juliol |
Iconografia | Amb un pot de perfums o ungüents; al Calvari, al peu de la creu; com a eremita, amb una calavera i una creu de fusta, vestida amb una pellissa o nua, coberta només pels seus cabells; Noli me tangere: als peus de Crist ressuscitat, que li toca el front; a Orient: amb un pot de mirra, amb un ou vermell |
Patrona de | Apotecaris, perfumistes; prostitutes redimides; a Barcelona, també: candelers de cera, sastres; Esplugues de Llobregat, Novelda, Vinaròs; Botija (Cáceres), Viana; Autunt, Marsella |
Descrit per la font | Enciclopèdia Bíblica de l'Arximandrita Nikifor Petit Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron |
Maria Magdalena o Maria de Magdala (grec antic: Μαριὰμ ἡ Μαγδαληνή, ἡ Μαγδαληνὴ Μαρία i Μαρία ἡ Μαγδαληνή;[1] hebreu: מִרְיָם הַמַּגְדָּלִית)[2] és esmentada, tant en el Nou Testament canònic com en diversos evangelis apòcrifs, com una distingida deixeble de Jesús de Natzaret.[3] És considerada santa per l'Església Catòlica Romana, l'Església Ortodoxa i la Comunió Anglicana, les quals en celebren la festa el 22 de juliol. Revesteix una especial importància per als corrents gnòstics del cristianisme. El seu nom fa referència al lloc de procedència: Magdala, una ciutat situada a la costa occidental del llac de Tiberíades l'existència històrica de la qual és objecte de debat.