Llonganissa

Per a altres significats, vegeu «botifarra».

La llonganissa és una varietat de salsitxa, és un embotit llarg, farcit de carn de porc picada. És un aliment típic de la península Ibèrica però fabricat en molts altres països com els que agrupa el Con Sud, però també a la resta d'Amèrica des del sud dels Estats Units, Mèxic, El Carib, Amèrica Central i fins i tot Filipines. En castellà s'anomena longaniza i en portugués linguiça, però el seu nom sembla provenir de la península Itàlica en temps de l'imperi romà, on és anomenada encara avui luganega, per ser la Lucània -luganega, de lucanica- la terra dels seus orígens, l'actual Basilicata, al sud d'itàlia. En català, sembla haver-se fusionat el vell i oblidat mot luganega amb l'adjectiu llong, pel fet que sol ser un embotit de factura allargada i estreta.

La llonganissa està elaborada amb una massa feta de carn magra de porc (70-80%) i cansalada (20-30%), trinxada, condimentada amb sal, espècies (pebre, all, canyella i clau), pastada i embotida, sense temps d'espera, en budell natural de porc o de xai. En molts llocs, s'ha substituït el budell (intestí) natural, per un embolcall sintètic.

La llonganissa es pot cuinar de molt diverses formes: a la brasa, fregides, combinades amb altres productes, etc. Pot menjar-se crua (una vegada que s'ha deixat curar, és a dir, assecar a l'aire durant diversos mesos), o bé fregida o torrada si és fresca (acabada de fer). Es pot conservar fresca en recipients hermètics, preservant l'embotit de l'aire per a evitar que s'assequi.^[1]

En alguns llocs d'Espanya se li dona el nom de vuelta o xoriço (Zamora). El nom de "vuelta" deriva del costum de doblegar la llonganissa de 180 graus, de tal manera que faci la volta i s'ajuntin els dos extrems.