Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Jordi Bilbeny
 Jordi Bilbeny, durant la Consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Jordi Alzina i Bilbeny 14 octubre 1961 (63 anys)Arenys de Mar (Maresme) |
| Residència | Arenys de Munt |
| Formació professional | Llicenciat en Filologia Catalana per la UAB |
| Formació | Universitat Autònoma de Barcelona Universitat de Barcelona |
| Es coneix per | Haver defensat la tesi de la catalanitat de Colom i haver anunciat les de Cervantes i l'obra El Lazarillo de Tormes |
| Activitat | |
| Ocupació | Pseudohistoriador[1][2][3] i escriptor. Cap de Recerca de l'Institut Nova Història |
| Partit | Candidatura d'Unitat Popular (–2012) |
| Participà en | |
| 31 març 2016 | Manifest Koiné |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Lloc web | www.jordibilbeny.cat |
Jordi Alzina i Bilbeny (Arenys de Mar, 14 d'octubre de 1961) és un historiador,[1][2][3] escriptor i investigador català, que signa com a Jordi Bilbeny. És conegut per les seves tesis sobre la catalanitat de Cristòfor Colom, de Miguel de Cervantes, de La Celestina i l'atribució de l'autoria del Lazarillo de Tormes a Joan Timoneda.[4]
És llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctorand en Història Moderna a la Universitat de Barcelona, amb la tesi aturada en ser-li retirat el suport acadèmic.[5][a] Ha estat professor de llengua catalana per a adults al Consell Islàmic Cultural de Catalunya i al Centre Penitenciari de Dones de Barcelona (Wad-Ras) entre altres.[6] Fou l'iniciador del Simposi sobre la descoberta catalana d'Amèrica, que se celebra anualment a Arenys de Munt des del 2001.[7]
Des del 1990 va ser membre del Centre d'Estudis Colombins fins que l'abandonà per desavinences el 2004 i crea la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya (FEHC), que també abandonà durant l'estiu del 2007, passant a formar part de l'Institut Nova Història el 2008.[8]
Fou membre del Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació i la CUP d'Arenys de Munt,[9] i fou un dels organitzadors de la Consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt, escrivint la lletra d'una cançó que va acabar esdevenint l'himne oficiós de la consulta.[10][11]
- ↑ 1,0 1,1 Cònsol, Arnau; Alcoberro, Agustí; Baydal, Vicent; Casals, Àngel; Ruiz-Domènec, José Enrique «Desmuntant la Nova Història». Sàpiens, març 2019, p. 10-14.
- ↑ 2,0 2,1 Casals Martínez, Àngel. «La quimera substituint la Història». Barcelona: El País, 26-11-2014. [Consulta: 18 novembre 2016].
- ↑ 3,0 3,1 Moreno Cullell, Vicente. «Colom i la casa reial catalana». Sàpiens, 2011. [Consulta: 29 desembre 2016].
- ↑ «Jordi Bilbeny». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Vila, Enric. «No dic tot el que sé perquè no es pensin que estic penjat». Avui, 07-07-2003. [Consulta: 24 febrer 2019].
- ↑ «Català a les presons». Avui, 14-06-2010. Arxivat de l'original el 2012-03-11. [Consulta: 10 agost 2011].
- ↑ «Error intencionat?». Avui, 10-11-2016. [Consulta: 10 agost 2011].
- ↑ «Monografia sobre Jordi Bilbeny». Institut Nova Història, 01-05-2010. [Consulta: 16 abril 2012].
- ↑ «Ximenis i Bilbeny analitzen les consultes en una xerrada a Besalú aquest divendres». Llibertat.cat, 03-11-2009. [Consulta: 14 abril 2012].
- ↑ «Una discogràfica ripollesa edita l'himne de les consultes independentistes». El Ripollès.info, 22-04-2010. [Consulta: 28 maig 2011].
- ↑ «'Campanes de Llibertat' - Notícies Política - e-notícies».
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.
Previous Page Next Page
