Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.

Responsive image


Jaume Vicens i Vives

Plantilla:Infotaula personaJaume Vicens i Vives

Jaume Vicens Vives.
Nom original(ca) Jaume Vicens Vives Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 juny 1910 Modifica el valor a Wikidata
Girona Modifica el valor a Wikidata
Mort28 juny 1960 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
6è arrondissement de Lió (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de pulmó Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Municipal de Roses 
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiAntonio de la Torre y del Cerro Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEdat mitjana de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
OcupacióHistoriador
OcupadorInstitut Ramon Muntaner
Universitat de Saragossa
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesJosep Fontana i Làzaro Modifica el valor a Wikidata
Influències
Influències en
Participà en
1933Creuer universitari pel Mediterrani de 1933 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Primeres obresFerran II i la ciutat de Barcelona 1479 - 1516
Noticia de Catalunya
Estudiant doctoralJordi Nadal i Oller Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRoser Rahola d'Espona Modifica el valor a Wikidata
FillsPere Vicens i Rahola Modifica el valor a Wikidata

Descrit per la fontObálky knih, Modifica el valor a Wikidata

Jaume Vicens i Vives (Girona, 6 de juny del 1910 - Lió, 28 de juny del 1960) fou un historiador, escriptor, catedràtic i editor català.

Vicens Vives va ser un intel·lectual inquiet i viatger amb contactes arreu, amb el catalanisme interior i amb l'exterior, amb Josep Pla i amb Josep Tarradellas.[1] Sense ser afí a l'Opus Dei tenia amistat amb alguns dels principals intel·lectuals que l'integraven, i el seu nom va arribar a sonar per a ocupar algun càrrec de responsabilitat a Madrid. «Era un home important», sentencia el membre de l'IEC, Antoni Simon i Tarrés. Gràcies a això, Vives va aconseguir tirar endavant la historiografia contemporània.[2]

La seva obra d'investigació sobre la història del segle xv a la Corona d'Aragó i sobre la figura de Ferran II és considerada de referència obligada.[3]

Va arribar a la política a través de la història, on va trobar l'explicació del seu present. Segons Pla, era "potser l'intel·lectual que se'n féu una idea més completa i directa".[4]

En paraules de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, "Vicens tenia la idea d'una Espanya oberta, moderna, esponjosa, capaç de sumar voluntats i d'acceptar un intervencionisme de Catalunya a Espanya. Tot amb la voluntat que Espanya anés endavant i s'evitessin nous episodis traumàtics".[5]

El seu fort pragmatisme i una visió integradora li varen permetre accedir a figures de diferents ideologies i ser un "home-pont" entre sensibilitats catalanistes i el règim franquista. Aquesta visió integradora explica els missatges de condol de personatges tan diversos com Joan de Borbó, Josep Tarradellas o el comitè de Barcelona del prohibit PSUC.[6]

La seva mort va tallar de sobte una trajectòria política que hauria jugat un rol transcendental a la transició democràtica espanyola optant fins i tot a ser president de la Generalitat.[7]

« He recollit centenars de milers de fets concrets i per aquesta raó estic tranquil. Certament, hauria pogut fer això tota la meva vida »
— Jaume Vicens i Vives.Carta a Josep Fontana el 1957[8]
  1. «Jaume Vicens i Vives - Josep Pla. Complicitats». Fundació Josep Pla. Arxivat de l'original el 2011-09-20. [Consulta: 18 juliol 2012].
  2. Antoni Simon al butlletí de l'IEC
  3. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades batllori
  4. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades benet406
  5. Pujol, Jordi. Conferència en el centenari de Jaume Vicens Arxivat 2011-09-09 a Wayback Machine.. Sabadell, (30 de juny de 2010)
  6. El País, 11-02-2010. Reportatge sobre l'exposició del centenari
  7. El País, 11-02-2010. Ressenya biogràfica de Genís Barnosell
  8. Fontana i Lázaro, Josep. La formació d'una identitat. Una història de Catalunya (paper). 4a ed.. Vic: Eumo (Universitat de Vic), 2014, p. 8-9. ISBN 978-84-9766-526-1 [Consulta: 3 gener 2015]. 

Previous Page Next Page