Himne

Un himne és un text narratiu normalment cantat creat per creients d'una religió, igual que l'oda, expressa sentiments positius, d'alegria, celebració o exaltació.^[1] La paraula deriva del grec ὕμνος (hymnos)^[2] que significa «cant, cant de lloança, cant nupcial, melodia».^[3] A la cultura grega antiga va ser una composició coral, per després perpetuar com a gènere de poesia llatina a l'edat mitjana.

Un himne sol ser una cançó un xic solemne, dedicat a un déu, a un sant, a un heroi o a un personatge cèlebre, per a celebrar un esdeveniment memorable o expressar alegria o entusiasme. També pot ser una composició musical que identifica una col·lectivitat,^[4] una regió, un poble o una nació i que uneix els que la interpreten; entre aquests es troben els himnes nacionals. Aquests darrers himnes solen ser, o bé marxes, o bé poemes lírics.

Un himne particular és l'«Himne de la pau», himne de les Nacions Unides», una composició de Pau Casals (1876-1973) amb lletra de W.H. Auden (1907-1973). Va ser estrenat a Nova York el 24 d'octubre de 1971 i després censurat per l'Estat espanyol tardofranquista,^[5] com que va ser a la mateixa ocasió que Pau Casals va dir les seves paraules famoses «I am a Catalan»^[6] abans de tocar en violoncel «El cant dels ocells».^[7]