Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.

Responsive image


Hans Fritzsche

Plantilla:Infotaula personaHans Fritzsche

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 abril 1900 Modifica el valor a Wikidata
Bochum (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 setembre 1953 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Colònia (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósubsecretari (1942–1945), director de notícies (1938–1942), editor de diari (1933–1937), funcionari, polític, locutor de ràdio, periodista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (1933–1945)
Partit Nacional del Poble d'Alemanya Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Mundial
Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeKarin Fritzsche Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Descrit per la fontObálky knih, Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0296101 Modifica els identificadors a Wikidata

Hans Fritzsche (Bochum, 21 d'abril de 1900 - Colònia, 27 de setembre de 1953) fou un militar, periodista i director ministerial del Propagandaministerium (Ministeri d'Il·lustració Pública i Propaganda del Reich) de l'Alemanya nazi. Va ser l'emissora alemanya preeminent del seu temps, com a part dels esforços per presentar un vessant més popular i entretingut del règim nazi, i la seva veu va ser reconeguda per la majoria dels alemanys.[1]

Biografia

Fritzsche va néixer a Bochum (una ciutat de la regió del Ruhr) d'un empleat de correus prussià. Es va oferir voluntari a l'exèrcit alemany el 1917 com a soldat privat[2] i va servir a Flandes. Després de la guerra, va estudiar a les universitats de Greifswald i Berlín, però no va aprovar els exàmens.[3] El 1923 es va unir al conservador Partit Popular Nacional alemany encapçalat per Alfred Hugenberg i també esdevingué periodista de la Hugenberg Press, que promogué opinions nacionalistes no molt diferents de les nazis.[2]

Després de la presa del poder nazi, el servei de notícies sense fil amb Fritzsche com a cap, es va incorporar al Ministeri de Propaganda de Joseph Goebbels l'1 de maig de 1933. Fritzsche es va unir al Partit Nazi aquell mateix dia.[4] Més tard es va unir a la Sturmabteilung (SA). També va ser nomenat membre de l'Acadèmia de Dret alemany.[5] El 1938, Fritzsche es va convertir en cap de la Divisió de Premsa. El novembre de 1942 va esdevenir cap de la Divisió de Ràdio. Fritzsche no va participar en la creació de polítiques.[6] Durant la guerra, Fritzsche va ser el comentarista de ràdio més destacat d'Alemanya.[7]

L'abril de 1945, va estar present al Führerbunker de Berlín durant els últims dies d'Adolf Hitler i Goebbels. Després del suïcidi de Hitler el 30 d'abril de 1945, Goebbels va assumir el paper de Hitler com a canceller.[8] L'1 de maig, Goebbels va completar el seu únic acte oficial com a canceller. Va dictar una carta al general de l'exèrcit soviètic Vasily Chuikov, sol·licitant un alto el foc temporal i va ordenar al general alemany Hans Krebs que l'entregués. Txuikov va comandar les forces soviètiques al centre de Berlín.[9] Després que això fos rebutjat, Goebbels va decidir que els esforços posteriors eren inútils.[10] Goebbels es va llançar llavors a una diatriba recriminant als generals, recordant-los que Hitler els va prohibir rendir-se. Fritzsche va sortir de la sala per tractar de prendre les coses per les seves pròpies mans. Va anar a la seva oficina propera a Wilhelmplatz i va escriure una carta de rendició adreçada al mariscal soviètic Georgy Zhukov. Un general enfadat i borratxo Wilhelm Burgdorf va seguir a Fritzsche al seu despatx.[11] Allà li va preguntar a Fritzsche si tenia intenció de rendir Berlín. Fritzsche va respondre que faria exactament això. Burgdorf va cridar que Hitler havia prohibit la rendició i com a civil no tenia autoritat per fer-ho. Aleshores, Burgdorf va treure la seva pistola per disparar a Fritzsche, però un tècnic de ràdio va colpejar l'arma i la bala va colpejar el sostre. Després, diversos homes van fer fora de l'oficina a Burgdorf i va tornar al búnquer.[12] Aleshores, Fritzsche va abandonar el seu despatx i es va dirigir a les línies soviètiques i es va oferir a lliurar la ciutat.[12]

  1. Christopher H. Sterling: Encyclopedia of Radio. Routledge, 2003
  2. 2,0 2,1 Eugene Davidson: The Trial of the Germans. University of Missouri Press, 1997. [1]
  3. Wistrich, Robert. Who's Who in Nazi Germany. Macmillan Publishing Co., 1982, p. 85. ISBN 0-02-630600-X. 
  4. Wistrich, Robert. Who's Who in Nazi Germany. Macmillan Publishing Co., 1982, p. 85. ISBN 0-02-630600-X. 
  5. «Hans Fritzsche, 53, Hitler Radio Chief». New York Times, 29-09-1953, p. 29.
  6. «Hans Fritzsche | German journalist» (en anglès). [Consulta: 21 abril 2021].
  7. Gassert, Philipp «"This is Hans Fritzsche": A Nazi Broadcaster and His Audience». Journal of Radio Studies, 8, 2001, pàg. 81–103. DOI: 10.1207/s15506843jrs0801_8.
  8. Kershaw, Ian (2008). Hitler: A Biography, pp. 949–950, 955.
  9. Fest, Joachim (2004) [2002]. Inside Hitler's Bunker, pp. 135–137.
  10. Vinogradov, V. K. (2005). Hitler's Death: Russia's Last Great Secret from the Files of the KGB, p. 324.
  11. Fest (2004) [2002]. Inside Hitler's Bunker, p. 137.
  12. 12,0 12,1 Fest (2004) [2002]. Inside Hitler's Bunker, pp. 137–139.

Previous Page Next Page






Hans Fritzsche AF هانز فريتشه Arabic هانز فريتشه ARZ Hans Friçe AZ Ганс Фрычэ BE Hans Fritzsche Czech Hans Fritzsche Danish Hans Fritzsche German Hans Fritzsche English Hans Fritzsche Spanish

Responsive image

Responsive image