Biografia | |
---|---|
Naixement | 21 abril 1900 Bochum (Alemanya) |
Mort | 27 setembre 1953 (53 anys) Colònia (Alemanya) |
Causa de mort | càncer |
Activitat | |
Ocupació | subsecretari (1942–1945), director de notícies (1938–1942), editor de diari (1933–1937), funcionari, polític, locutor de ràdio, periodista |
Partit | Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (1933–1945) Partit Nacional del Poble d'Alemanya |
Membre de | |
Carrera militar | |
Conflicte | Primera Guerra Mundial Segona Guerra Mundial |
Família | |
Cònjuge | Karin Fritzsche |
Descrit per la font | Obálky knih, |
Hans Fritzsche (Bochum, 21 d'abril de 1900 - Colònia, 27 de setembre de 1953) fou un militar, periodista i director ministerial del Propagandaministerium (Ministeri d'Il·lustració Pública i Propaganda del Reich) de l'Alemanya nazi. Va ser l'emissora alemanya preeminent del seu temps, com a part dels esforços per presentar un vessant més popular i entretingut del règim nazi, i la seva veu va ser reconeguda per la majoria dels alemanys.[1]
Fritzsche va néixer a Bochum (una ciutat de la regió del Ruhr) d'un empleat de correus prussià. Es va oferir voluntari a l'exèrcit alemany el 1917 com a soldat privat[2] i va servir a Flandes. Després de la guerra, va estudiar a les universitats de Greifswald i Berlín, però no va aprovar els exàmens.[3] El 1923 es va unir al conservador Partit Popular Nacional alemany encapçalat per Alfred Hugenberg i també esdevingué periodista de la Hugenberg Press, que promogué opinions nacionalistes no molt diferents de les nazis.[2]
Després de la presa del poder nazi, el servei de notícies sense fil amb Fritzsche com a cap, es va incorporar al Ministeri de Propaganda de Joseph Goebbels l'1 de maig de 1933. Fritzsche es va unir al Partit Nazi aquell mateix dia.[4] Més tard es va unir a la Sturmabteilung (SA). També va ser nomenat membre de l'Acadèmia de Dret alemany.[5] El 1938, Fritzsche es va convertir en cap de la Divisió de Premsa. El novembre de 1942 va esdevenir cap de la Divisió de Ràdio. Fritzsche no va participar en la creació de polítiques.[6] Durant la guerra, Fritzsche va ser el comentarista de ràdio més destacat d'Alemanya.[7]
L'abril de 1945, va estar present al Führerbunker de Berlín durant els últims dies d'Adolf Hitler i Goebbels. Després del suïcidi de Hitler el 30 d'abril de 1945, Goebbels va assumir el paper de Hitler com a canceller.[8] L'1 de maig, Goebbels va completar el seu únic acte oficial com a canceller. Va dictar una carta al general de l'exèrcit soviètic Vasily Chuikov, sol·licitant un alto el foc temporal i va ordenar al general alemany Hans Krebs que l'entregués. Txuikov va comandar les forces soviètiques al centre de Berlín.[9] Després que això fos rebutjat, Goebbels va decidir que els esforços posteriors eren inútils.[10] Goebbels es va llançar llavors a una diatriba recriminant als generals, recordant-los que Hitler els va prohibir rendir-se. Fritzsche va sortir de la sala per tractar de prendre les coses per les seves pròpies mans. Va anar a la seva oficina propera a Wilhelmplatz i va escriure una carta de rendició adreçada al mariscal soviètic Georgy Zhukov. Un general enfadat i borratxo Wilhelm Burgdorf va seguir a Fritzsche al seu despatx.[11] Allà li va preguntar a Fritzsche si tenia intenció de rendir Berlín. Fritzsche va respondre que faria exactament això. Burgdorf va cridar que Hitler havia prohibit la rendició i com a civil no tenia autoritat per fer-ho. Aleshores, Burgdorf va treure la seva pistola per disparar a Fritzsche, però un tècnic de ràdio va colpejar l'arma i la bala va colpejar el sostre. Després, diversos homes van fer fora de l'oficina a Burgdorf i va tornar al búnquer.[12] Aleshores, Fritzsche va abandonar el seu despatx i es va dirigir a les línies soviètiques i es va oferir a lliurar la ciutat.[12]