Golf de Biscaia

Golf de Biscaia

Tipus	badia
Epònim	Biscaia i Gascunya
Part de	Oceà Atlàntic Nord
45° 30′ N, 4° 24′ O / 45.5°N,4.4°O / 45.5; -4.4
Banyat per	oceà Atlàntic
Format per	Mar Cantàbrica
Afluents	rivière d'Étel (en) ,riu Lea ,Artibai ,Vilaine ,Seudre ,Riu Oria ,Ter ,Uhabia ,Untxin ,Escudo River (en) ,Pont-l'Abbé river (en) ,Riu Loira ,Bidasoa ,Saja ,Deva ,Navia
Conca hidrogràfica	conca del golf de Biscaia
Característiques
Profunditat	4.735 m
Superfície	223.000 km²

El golf de Biscaia^[1] (en basc: Bizkaiko golkoa; en castellà: golfo de Vizcaya; en francès: golfe de Gascogne; en gallec: golfo de Biscaia; en occità: golf de Gasconha; en bretó: Pleg-mor Gwaskogn) és un ampli golf de l'oceà Atlàntic Nord localitzat a la part occidental d'Europa. S'estén des del cap Ortegal a Galícia (Espanya) fins a la punta de Pern a l'illa d'Ouessant, a Bretanya (França). Banya les costes de les comunitats autònomes espanyoles de Galícia, Astúries, Cantàbria i el País Basc, així com les regions franceses d'Aquitània, Poitou-Charentes, País del Loira i Bretanya.

A Espanya es considera el golf de Biscaia com la part més oriental de la mar Cantàbrica, amb la qual es designa el mar litoral que banya la costa nord d'Espanya (fins a l'Estaca de Bares) i la costa sud-oest de França i que correspondria amb el que els romans al segle i aC van anomenar Sinus Cantabrorum («badia dels càntabres»). La part més septentrional era anomenada Sinus Aquitanus o Mare Aquitanicum (mar aquità).