Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.

Responsive image


Frederic Rahola i d'Espona

Plantilla:Infotaula personaFrederic Rahola i d'Espona

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1914 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort23 novembre 1992 Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Municipal de Roses 
1r Síndic de Greuges de Catalunya
27 juny 1984 – 24 novembre 1992 (mort)
← cap valor – Anton Cañellas i Balcells →
Conseller de Governació
5 desembre 1977 – 17 octubre 1978 (dimissió)Manuel Ortínez i Mur → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióempresari, editor, advocat, jurista, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitEsquerra Republicana de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeCarme Aguadé i Cortés Modifica el valor a Wikidata
GermansJosep Rahola i d'Espona
Roser Rahola d'Espona Modifica el valor a Wikidata

Frederic Rahola i d'Espona (Barcelona 21 de setembre de 1914 - Barcelona, 23 de novembre de 1992) fou un advocat, editor i polític català

Era un dels set fills de l'advocat Baldiri Rahola i Llorens i de Roser d'Espona i Puig, i germà de Josep Rahola i d'Espona i bessò de Roser Rahola i d'Espona, esposa de Jaume Vicens i Vives. Es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona i el 1936-1938 treballà al departament de finances de la Generalitat de Catalunya. Acabada la guerra civil espanyola s'exilià a França, on estudià economia política i participà en les tasques de la Junta d'Auxili dels Republicans Espanyols.

El 1942 va tornar a Catalunya i amb el seu cunyat Jaume Vicens i Vives creà i dirigí l'Editorial Teide i continuà amb la militància a ERC. Home de confiança del president Josep Tarradellas, el 1976 el nomenà representant seu a l'interior i el 1977 fou conseller de governació de la Generalitat Provisional, càrrec que dimití l'any següent per desacord amb la gestió presidencial.

El 1984 el Parlament de Catalunya l'elegí primer Síndic de Greuges. Va fixar les bases de funcionament de la institució i la va dotar de l'actual seu, i ocupà el càrrec fins a la seva mort el 1992.

Era casat amb Carme Aguadé i Cortés, filla de l'alcalde de Barcelona i dirigent d'ERC Jaume Aiguader, amb qui tingueren cinc fills.


Previous Page Next Page






فريديريك راهولا اى ديسپونا ARZ

Responsive image

Responsive image