Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Filosofia de l'absurd
La filosofia de l'absurd proclama que qualsevol esforç humà per trobar un sentit a l'univers acabarà fracassant de manera irremeiable. L'esforç esdevindrà «absurd» perquè aquest sentit, almenys pel que fa a l'ésser humà, no existeix.
La filosofia de l'absurd es caracteritza així pel seu escepticisme vers tot el que envolta els principis de l'existència. És una filosofia que va lligada a l'existencialisme, tot i que no se l'hauria de confondre amb aquest. Les seves arrels es troben en el filòsof danès del segle xix Søren Kierkegaard,[1] si bé com a concepte va néixer en el si del moviment existencialista, quan el filòsof i escriptor francès Albert Camus va trencar amb aquesta línia de pensament i va publicar l'assaig El mite de Sísif.[2][3][4]
La destrucció provocada per la Segona Guerra Mundial va generar un ambient social que va estimular els punts de vista de l'absurd i en va permetre el seu desenvolupament, de forma especial a la devastada França.
- ↑ Armengol, Joaquim. «Kierkegaard, la resignació infinita o la força de l'absurd». Ara, 04-05-2013. [Consulta: 19 maig 2023].
- ↑ Rodríguez, Luis H. «Albert Camus, el sentido de lo absurdo» (en castellà), 07-11-2019. [Consulta: 19 maig 2023].
- ↑ «Albert Camus i "La pesta"». Revista Catalunya. [Consulta: 19 maig 2023].
- ↑ Alcantud, Mar. «Albert Camus i el seu absurd malentès arriba a les llibreries en català». dBalears, 14-08-2000. [Consulta: 19 maig 2023].
Previous Page Next Page
