Espelma

Una espelma és una metxa inflamable incrustada en cera, o una altra substància sòlida inflamable com el sèu, que proporciona llum i, en alguns casos, una fragància. Una espelma també pot proporcionar calor o un mètode per mantenir el temps.

S'han inventat diversos dispositius per subjectar espelmes, des de simples canelobres de sobretaula, també coneguts com a porta-espelmes, fins a canelobres i canelobres elaborats.

Perquè una espelma es cremi, s'utilitza una font de calor (normalment una flama d'un encenedor) per encendre la metxa de l'espelma, que es fon i vaporitza una petita quantitat de combustible (la cera). Un cop vaporitzat, el combustible es combina amb l'oxigen de l'atmosfera per encendre's i formar una flama constant. Aquesta flama proporciona calor suficient per mantenir l'espelma encesa mitjançant una cadena d'esdeveniments autosostenida: la calor de la flama fon la part superior de la massa de combustible sòlid; el combustible liquat es mou cap amunt a través de la metxa mitjançant acció capil·lar; el combustible liquat finalment es vaporitza per cremar-se dins de la flama de l'espelma.

A mesura que el combustible (cera) es fon i es crema, l'espelma es fa més curta. Les parts de la metxa que no emeten combustible vaporitzat es consumeixen a la flama. La incineració de la metxa limita la longitud de la part exposada de la metxa, mantenint així una temperatura de combustió i una taxa de consum de combustible constants. Algunes metxes requereixen tallar regularment amb unes tisores (o un tallador especialitzat), normalment fins a un quart de polzada (~0,7 cm), per afavorir una combustió més lenta i constant, i també per evitar fum. A les espelmes modernes, la metxa es construeix de manera que es corba mentre es crema. Això garanteix que l'extrem de la metxa rep oxigen i després sigui consumit pel foc.