Creuer universitari pel Mediterrani de 1933

Creuer universitari pel Mediterrani de 1933

38° N, 17° E / 38°N,17°E / 38; 17
Tipus	esdeveniment
Interval de temps	15 juny - 1r agost 1933
Data	1933
Durada	45 d
Localització	mar Mediterrània
Estat	Espanya
Participant	Martín Almagro Basch Carlos Alonso del Real Antonio Ballesteros Beretta Manuel Ballesteros Gaibrois María Braña de Diego Virgilio Botella Pastor Pascual Bravo Sanfeliú Emilio Camps Cazorla Josefa Chaume Aguilar Fernando Chueca Goitia Guillem Díaz-Plaja i Contestí (professor) Luis Díez del Corral Joaquín de Entrambasaguas Salvador Espriu i Castelló Mercedes Gaibrois de Ballesteros (professor) María del Pilar Fernández Vega José García López Isabel García Lorca Antonio García y Bellido Esmeralda Gijón Zapata Manuel Gómez-Moreno (professor) María Elena Gómez Moreno Ángel González Palencia (professor) María Luisa Herrera Enrique Lafuente Ferrari (professor) Gregorio Marañón Moya (professor) Julián Marías Aguilera Julio Martínez Santa-Olalla (professor) Cayetano de Mergelinda y Luna (professor) Conrado Morterero Simón Felipa Niño Mas (professor) Hugo Obermaier (professor) Soledad Ortega Spottorno Lluís Pericot i Garcia Roser Rahola d'Espona Laura de los Ríos Giner Luis Rodríguez de Viguri Seoane Antonio Rodríguez Huéscar Bartomeu Rosselló-Pòrcel Arturo Ruiz-Castillo Rafael Sánchez Ventura (professor) Blas Taracena Aguirre (professor) Elías Tormo Monzó (professor) Antonio Tovar Llorente Jaume Vicens i Vives Juan Zaragüeta y Bengoechea (professor) Silvio Zavala
Nau	vaixell
Punt de sortida	Barcelona
Punt d'arribada	Barcelona

El creuer universitari pel Mediterrani de 1933 fou el viatge d'estudis que van fer, durant l'estiu de 1933, entre el 15 de juny i el primer d’agost, prop de dues-centes persones entre professorat i l'alumnat universitari de diverses facultats de Madrid, Barcelona i València, entre les quals figuraven professors eminents i estudiants que posteriorment serien primeres figures de la vida cultural, artística i científica de la societat espanyola.^[1]

Concebut com un postgrau d'humanitats, el «Creuer Universitari del Mediterrani» plantejava, abans de res, una proposta educativa innovadora. Els joves van ser trets del seu entorn habitual, de la seva manera de rebre lliçons tradicionals a base de classes magistrals en aules convencionals, i en un vaixell que esdevenia una aula van iniciar un recorregut arqueològic, històric, cultural -i personal- seguint el rastre de les grans civilitzacions que visqueren en el Mediterrani, una experiència vital i intel·lectual que havia d'influir en la vida posterior d'aquells estudiants i en la dedicació futura.^[1][2]