Creuer Scharnhorst

Per a altres significats, vegeu «Scharnhorst».

Scharnhorst

Epònim	Gerhard von Scharnhorst
Nom curt	Scharnhorst
Drassana	Kriegsmarinewerft Wilhelmshaven
Número assignat per la drassana	125
Lloc de producció	Kriegsmarinewerft
Cost	143 milions de Reichmarks
País de registre    Tercer Reich
Historial
Autoritzat	25 de gener de 1934
Iniciat	15 de juny de 1935
Avarament	3 d'octubre de 1936
Naufragi	26 desembre 1943
Operador/s    Kriegsmarine
7 de gener de 1939 – 26 desembre 1943
Operador	Kriegsmarine
Port base	Wilhelmshaven
Destí	Enfonsat a la Batalla de North Cape (72° 16′ N, 28° 41′ E / 72.267°N,28.683°E / 72.267; 28.683)
Lema	«Scharnhorst immer vorant »
Característiques tècniques
Tipus	Creuer de batalla
Classe	Classe Scharnhorst
Desplaçament	32.600 t estàndard - - - 38.700 t plena càrrega
Eslora	234,9 m
Mànega	30 m
Calat	9,9 m
Propulsió	3 turbines Brown-Boveri; 3 hèlix de 3 pales de 4,8 de diàmetre
Velocitat	31 kn
Autonomia	7100 mn a 19 kn
Tripulació	56 oficials i 1.613 mariners
Característiques militars
Blindatge	Casc: 350 mm Coberta: 50 mm Torretes: 200 a 360 mm Pont: 350 mm
Armament	* 9 canons de 280 mm SK C/34 12 canons de 150 mm SK C/28 14 canons de 105 mm SK C/33 16 canons antiaèris de 37 mm SK C/30 10 (més tard 16) canons de 20 mm C/30 o C/38 de 20 mm
Aeronaus	3 Arado Ar 196A-3
Equipament aeronaus	1 catapulta
Més informació
Conflictes	Segona Guerra Mundial
Notes Encertà un projectil a 24.100 metres

El Scharnhorst fou una nau capital pertanyent a la Kriegsmarine alemanya que participà en la Batalla de l'Atlàntic de la Segona Guerra Mundial. Va ser el líder de la classe Scharnhorst, que incloïa el seu buc bessó Gneisenau. Degut a les seves característiques se l'ha descrit alternativament com a cuirassat i com a creuer de batalla, i encara no s'ha arribat a un consens al respecte. Va rebre el seu nom en honor del general prussià i reformador de l'exèrcit Gerhard von Scharnhorst, així com per commemorar el creuer blindat SMS Scharnhorst, que fou enfonsat a la batalla de les Malvines al desembre de 1914 durant la Primera Guerra Mundial.

El vaixell fou construït a les drassanes Kriegsmarinewerft, a Wilhelmshaven. La col·locació de quilla va ser realitzada el 15 de juny de 1935, i el seu amarament més d'un any després, el 3 d'octubre de 1936. Fou completat el 7 de gener de 1939, amb un armament principal de nou canons SK C/34 de 280 mm en muntura triple. Es van fer plans per substituir aquest armament per sis canons SK C/34 de 380 mm, però la conversió mai fou duta a terme.

El Scharnhorst i el Gneisenau van operar junts durant gran part de la Segona Guerra Mundial, duent a terme principalment incursions a l'Atlàntic per fer ràtzies contra les naus mercants aliades. A la seva primera operació, el Scharnhorst enfonsà el creuer auxiliar britànic HMS Rawalpindi en un ràpid enfrontament. Més tard les dues naus participaren en l'Operació Weserübung, la invasió alemanya de DInamarca i Noruega. Durant el curs d'aquesta campanya els creuers s'enfrontaren breument contra el creuer de batalla britànic HMS Renown, i més tard enfonsaren el portaavions HMS Glorious junt amb els seus destructors escorta Acasta i Ardent. En aquest enfrontament, el Scharnhorst assolí un dels impactes d'artilleria naval més llunyans de la història, tocant el Glorious a 24.100 metres de distància.

A principis de 1942, després d'un intens bombardeig, els bessons van trencar el bloqueig britànic i van travessar amb èxit el Canal de la Mànega, anant des de la França ocupada fins a Alemanya, a l'anomenada Operació Cerberus. A principis del següent any, el Scharnhorst es va unir al cuirassat Tirpitz a Noruega per ajudar a interceptar les naus mercants aliades destinades a la Unió Soviètica. En aquesta operació, el creuer, junt amb una escorta de destructors, van fer una incursió a l'Atlàntic per interceptar un comboi, però foren atacats per un destacament britànic liderat pel cuirassat HMS Duke of York en el que seria conegut com a la Batalla del Cap Nord. En aquest enfrontament, el Scharnhorst va ser enfonsat pels anglesos, amb només 36 supervivents dels 1.968 tripulants.