Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Casquet de caserna
El casquet de caserna (o, en contextos apropiats, simplement casquet) és una lligadura militar (a voltes també policial) sense ales ni visera, i amb els costats plans i semirígids, de manera que, un cop cofat, presenta perfil triangular vist de front o d'esquena. Altres característiques del casquet de caserna són:
- la part superior pot ser tancada, és a dir, les dues peces laterals estan cosides directament per la part superior (casquet de caserna tancat). Alternativament, i mercès a una tercera peça intermèdia, la part superior pot ser lleugerament expansible, a manera de manxa (casquet de caserna de manxa).
- els extrems frontal i posterior, o bé rematen en punta (ús tradicional), o bé són arrodonits (ús modern); d'ací les dues tipologies bàsiques, casquet de caserna apuntat i casquet de caserna arrodonit, respectivament.
- pot incloure orelleres perimetrals, desplegables o no. Alternativament, les orelleres poden ser simulades mitjançant viu. Val a dir que, en la segona meitat del segle xx, les orelleres perimetrals han tendit a ésser substituïdes per un repunt simbòlic, almenys en les versions d'estiu.
- en la majoria de models els dos costats de l'orellera (o de la simulació d'orellera) conflueixen al front en forma, bé de V majúscula, bé de Y majúscula, bé de semicercle (amb el costat esquerre encavalcant-se sobre el dret, per norma general). La forma en Y és oberta, i tanca amb un o dos botons; si l'orellera amb front en Y és simulada, acostumen a conservar-se els botons, a títol ornamental.
- el front pot ornar-se amb borla.
Com en el cas de la boina, quan no es duu posat el casquet de caserna és prou habitual --però irreglamentari-- plegar-lo i desar-lo en una musclera.
El terme català casquet de caserna equival a l'espanyol gorro cuartelero o gorrillo;[1] al francès bonnet de police i (col·loquialment) calot;[2] a l'italià bustina o berretto a bustina; al portuguès barrete de bivaque o simplement bivaque (al Brasil, gorro com pala i, col·loquialment, bibico); al romanès bonetă; a l'anglès side cap o garrison cap;[3] a l'alemany Schiffchen o Feldmütze;[4] al rus pilotka (пилотка); etc.
Tipus peculiars de casquet de caserna, amb connotacions ètniques, són el glengarry escocès i el šajkača serbi.
- ↑ En espanyol també existeixen les formes gorro de borla i gorro isabelino, que només s'apliquen a l'apuntat i de borla; d'altra banda, col·loquialment el casquet de caserna arrodonit s'hi coneix com a plátano.
- ↑ Bonnet de police és el nom tècnicament precís, i el reglamentari; calot és, pròpiament, la 'copa' dels casquets, però col·loquialment es diu la part pel tot.
- ↑ En anglès també es troba sovint la denominació forage cap (literalment, 'casquet farratger', 'lligadura farratgera'); però es tracta d'un terme més ampli i, alhora, més imprecís, que, com l'alemany Lagermütze, s'aplica segons l'ús de la peça ('lligadura casernària, lligadura duta en servei de caserna, o per a feineig'), i no pas en funció de la seva forma; de fet, han rebut i reben oficialment aquest nom tant casquets de caserna com casquets circulars, passant per quepis i, fins i tot, per gorres de plat. Als EUA sovint, per pura tradició, el casquet de caserna rep el nom de overseas cap ('casquet d'ultramar' o 'lligadura d'ultramar'), que, parlant amb propietat, fou la designació oficial d'un model molt concret: el dut per les tropes estato-unidenques que lluitaren a Europa durant la Primera Guerra Mundial.
- ↑ L'alemany Feldmütze és un terme de funció, i no de tipologia; per això històricament designava el 'casquet de caserna', mentre que actualment s'aplica a la 'gorra de campanya' en general, i sobretot a la d'estil austrohongarès (la Feldkappe dels austríacs o bocskai sapka dels hongaresos). A l'exèrcit austríac, el casquet de caserna rebé els noms de Holzmütze (versió apuntada, 1813-1836) i de Lagermütze (literalment, 'lligadura casernària', antecedent directe de la versió arrodonida, 1836-1868); a l'exèrcit austrohongarès esdevindria schirmlose Kappe (vegeu més avall). En canvi, el nom de Schiffchen ('barca'), d'origen col·loquial i avui generalitzat, és privatiu i inequívoc; és paral·lel a l'austríac Schifferl i al suís Schifli (formes que equivalen a 'barqueta').
Previous Page Next Page
