Carles Riba i Bracons

Carles Riba i Bracons

Biografia
Naixement	23 setembre 1893 Barcelona
Mort	12 juliol 1959 (65 anys) Barcelona
Sepultura	cementiri de Sarrià
President del PEN català
1938 – 1959 – Josep Carner →
President del PEN català
1928 – 1934 ← Magí Morera i Galícia
President de l'Institut d'Estudis Catalans
Dades personals
Residència	Barcelona Montpeller
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació	poeta, filòleg, escriptor de literatura infantil, traductor, escriptor, esperantista, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Barcelona (1934–) Universitat Autònoma de Barcelona Fundació Bernat Metge
Membre de	Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (1932–)
Gènere	Poesia
Obra
Obres destacables Estances (1930) Elegies de Bierville (1943) Traducció de l'Odissea (1919 / 1948)
Família
Cònjuge	Clementina Arderiu i Voltas (1916–)
Fills	Jordi Riba Arderiu (1921-1996), Oriol Riba i Arderiu (1923-2011), Eulàlia Riba Arderiu (1926-2020) i Francesc Riba Arderiu (1928-1934)
Pares	Antoni Riba i Garcia   i Adela Bracons i Casablancas
Parents	Pau Riba i Romeva, net Caïm Riba, besnet
Premis
(1978)  Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig (1926)  premi Concepció Rabell
Signatura
Descrit per la font	Obálky knih,

Carles Riba i Bracons (Barcelona, 23 de setembre de 1893^[1][2] - 12 de juliol de 1959)^[3] va ser un escriptor i poeta català. Casat amb la poeta Clementina Arderiu. Autor dels dos llibres que formen Estances, Elegies de Bierville, Salvatge cor, Del joc i del foc, Esbós de tres oratoris. Va ser el primer traductor d'Èsquil al català, amb una prosa que reflecteix a la perfecció el llenguatge del difícil poeta grec. També ho va ser de l'Odissea d'Homer, de les Vides paral·leles de Plutarc, del teatre de Sòfocles i del teatre d'Eurípides. Com a poeta, també va escriure en gallec unes de les primeres composicions neotrobadoresques de la literatura gallega.