Baptisteri

El baptisteri (del llatí baptisterium) és l'edifici on els cristians atorguen el sagrament del baptisme a aquells que volen entrar a llur religió.^[1][2] Com que era prohibit als no batejats entrar al lloc sagrat de l'església, fins a l'edat mitjana era un edifici separat com a annex d'aquesta.^[3] Més tard, el ritual es va simplificar, es va abandonar la submersió, i el baptisteri va esdevenir una mena de capella al nàrtex o portal occidental abans d'entrar a l'espai consagrat de l'església.

A dins dels baptisteris paleocristians hi havia una piscina (de forma diversa: quadrada, poligonal, circular o cruciforme). Els novament convertits adults s'hi havien de submergir per al bateig.^[3] Però quan al segle vii es comença a batejar els infants, l'estructura es va simplificar a una simple pica baptismal sobre un peu.^[3][4]

Entre els baptisteris dels primers segles del cristianisme es poden esmentar el de la catedral de Barcelona (visitable al subsol arqueològic del Museu d'Història de Barcelona (|MUHBA) i el baptisteri de Bovalar. A França destaquen el de Fréjus, el de la catedral d'Ais de Provença o el de l'antiga catedral de Marsella. A Itàlia hi ha Ravena i de Parma i el baptisteri de Sant Joan del Laterà. Al principat de Lieja hi havia l'esglesieta Notre Dame aux Fonts («Mare de Déus del Baptisteri»), a costat de de la Catedral de Sant Lambert.^[5] La pica baptismal del segle xii, una obra major de fosa de bronze va ser salvat quan el baptisteri va ser enderrocat durant la Revolució francesa i es troba avui al baptisteri de la col·legiata de Sant Bartomeu.

Tanmateix en època romànica i gòtica, es va mantenir la tradició d'ubicar els baptisteris en edificis independents, normalment de planta central, aixecats prop de les catedrals. Així trobem el baptisteri de Pisa, el de Parma o el baptisteri de sant Joan a Florència.