Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Virrei
Un virrei és un oficial reial que governa un país o província en nom i representació del monarca. El terme es deriva del prefix llatí vice-, que significa "en lloc de", i el català rei. Una virreina, pot ser tant la dona que governa un país o província en nom i representació del rei, com la dona del rei. Sovint, encara que no sempre, el territori o província governat per un virrei es coneix com a virregnat.
El títol el trobem al segle xiv a un document en llatí de Pere Terç[1] (1381).[2] A mitjan segle xvi, s'introduí el mot virrei derivat del mot "visrei" ja emprat almenys el segle xv[3] que va acabar per substituir totalment el de lloctinent, i del català passaria al castellà "visorey"[3][4] En els documents catalans en llatí del segle xv (1428) s'emprava el terme "vice rex" per referirse al virrei de Sicília.[5][6]
L'al·lusió etimològica dona a entendre que la posició del virrei és superior a qualsevol altre càrrec oficial, siguin capitans o governadors-generals. En alguns casos, el títol i l'ofici del virrei, era reservat als membres d'una dinastia regnant, i en d'altres qualsevol persona de la noblesa podia ocupar el càrrec, per designació del rei.
- ↑ Próspero de Bofarull y Mascaró; Manuel de Bofarull y de Sartorio. Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón. J.E. Montfort, 1850, p. 392– [Consulta: 24 novembre 2012].
- ↑ Antonio Rubió y Lluch. Diplomatari de l'Orient català (1301-1409): col·lecció de documents per a la història de l'expedició catalana a Orient i dels ducats d'Atenes i Neopàtria. Institut d'Estudis Catalans, 1947, p. 522–. GGKEY:GTBN2GHED23 [Consulta: 24 novembre 2012].
- ↑ 3,0 3,1 Joan Corominas. Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana. 4, R-Z. Ed. Gredos, 1976. ISBN 978-84-249-1324-3 [Consulta: 24 novembre 2012].
- ↑ Maria_Prat Sabater. Prétamos del catalán al español. 1, A-C, p.1112. Ed., 1976. ISBN 978-84-249-1324-3 [Consulta: 24 novembre 2012].
- ↑ P. Filippo Rotolo; P. Filippo Rotolo OFM Conv.. Il Beato Matteo d'Agrigento e la provincia francescana di sicilia nella prima metà del secolo XV.. Officina di Studi Medievali, 2006, p. 260–. ISBN 978-88-88615-58-5 [Consulta: 24 novembre 2012].
- ↑ Joseph Shatzmiller. Jews, Medicine, and Medieval Society: Joseph Shatzmiller. University of California Press, 1994, p. 156–. ISBN 978-0-520-08059-1 [Consulta: 24 novembre 2012].
Previous Page Next Page
