Pomerium

El pomerium (o pomoerium , del llatí postmoerium , que es tradueix per "passat el mur") era la frontera sagrada de la ciutat de Roma. En termes legals, Roma només existia dins el pomerium , de manera que tot el que estava a l'exterior eren terres que pertanyien a Roma (però no eren Roma).^[1]

Segons la llegenda, el pomerium va ser inaugurat per Servi Tul·li, però no seguia la línia de la Muralla Serviana, pel que no és probable que realment hagués estat ell qui establís la frontera sagrada. Aquesta va romandre sense canvis fins al Dictador Luci Corneli Sul·la que, en demostració del seu poder absolut, la va expandir l'any 80 aC

S'han trobat diverses pedres cippi (fites) que mostren la línia per la qual transcorria el pomerium després de l'ampliació de l'emperador Claudi (aquesta extensió la recull Tàcit en els seus escrits. També es té constància d'extensions dutes a terme per Cèsar August, Neró i Trajà, però no tenim proves arqueològiques ni escrites que ho demostrin.

El pomerium no era una muralla, sinó que es tractava d'una línia imaginària, marcada per fites, que es definia seguint criteris legals i religiosos. No abastava tota l'àrea metropolitana, i ni tan sols abastava els proverbials Set Pujols (el Palatí estava dins del pomerium , però el Capitoli i l'Aventí no ho estaven). La Cúria Hostília i el pou dels Comitia al Fòrum Romà, dos localitzacions extremadament importants del govern de la ciutat, estaven dins del pomerium . El temple de Belona (Roma), però, estava fora.