Nazisploitation

El nazisploitation és un subgènere cinematogràfic, sovint eròtic, relacionat amb el nazisme (exemple: crims sexuals durant la II Guerra Mundial). En la major part de produccions, el protagonista és femení, que apareix sempre en un camps de concentració o d'extermini o en un bordell nazi. Se sol posar èmfasi en el sadisme, el gore i la degradació.

Un dels títols de renom quant a la temàtica és la producció canadenca de 1974: Ilsa, She Wolf of the SS. El sorprenent èxit i les seves successives seqüeles, van portar als cineastes europeus, la majoria d'Itàlia, a produir dotzenes de films. Igual que la sèrie cinematogràfica d'Ilsa, les altres pel·lícules van ser èxits de taquilla fins a mitjan dècada de 1980. Aquestes pel·lícules són conegudes com a part del cicle "Il Sadiconazista", les quals van ser inspirades per obres com Il portiere di notte de Liliana Cavani (1974), Salò o le 120 giornate di Sodoma de Pier Paolo Pasolini (1975) i Saló Kitty de Tinto Brass (1976).^[1] Altres cineastes prominents dins del gènere van ser: Paolo Solvay, Cesare Canevari i Alain Payet.