Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Nabu
  | |
| Tipus | déu |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | mitologia sumèria |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Religió | religió a Mesopotàmia |
| Família | |
| Cònjuge | Tashmetum |
| Mare | Sarpanit |
| Pare | Marduk |
| Altres | |
| Equivalent | Mercuri |
Nabu (accadi: 𒀭𒀝 ; siríac: ܢܒܘ) va ser el deu mesopotami de la saviesa i de l'escriptura. Segons la mitologia mesopotàmica era fill de Marduk i de Sarpanit. La seva parella era Tasmetu. Està testimoniat a Ebla al segle xxiv aC i apareix al sud de Mesopotàmia a l'inici del segon mil·lenni. Segurament era una deïtat semita introduïda pels amorrites.
Nabu va guanyar protagonisme entre els babilonis durant el primer mil·lenni aC, després de ser identificat com a fill del déu Marduk. També era considerat l'inventor de l'escriptura, un escriba dels déus, el déu patró de les arts racionals i un déu de la vegetació. Se'l considerava un oracle, i se l'assimilava amb el déu Nanna.[1]
El seu temple principal era a Borsippa i s'anomenava Ezida (E-zida = "Temple Pur" en sumeri). La seva estàtua es portava cada any nou a Babilònia perquè presentés els respectes al seu pare. Les tauletes d'argila que mostraven una especial habilitat cal·ligràfica s'utilitzaven com a ofrenes al temple de Nabu. Els temples dedicats a Nabu són nombrosos també a Assíria on era força venerat. Nabu portava una gorra guarnida amb banyes i es representava amb les mans juntes en l'antic gest dels sacerdots. Anava muntat sobre un drac alat conegut com a Sirruix, tal com feia el seu pare Marduk. A l'astrologia babilònica, a Nabu se li associava el planeta Mercuri.
El seu nom podria derivar de l'arrel semita que vol dir "profeta" o "brillant". Estava encarregat d'escriure sobre les tauletes el destí de cada esser humà. Va esdevenir un déu important als períodes tardans neobabiloni i neoassiri. El seu símbol és el càlam, utilitzat per escriure, associat a la tauleta.
El culte de Nabu es va estendre també a l'antic Egipte. Nabu era una de les cinc deïtats no egípcies que s'adoraven a Elefantina.[2] A la Bíblia, es menciona Nabu amb el nom de Nebo, tant a Isaïes[3] com a Jeremies[4]
A l'època hel·lenística, Nabu s'identificava de vegades amb l'Apol·lo grec com a donador de profecies, i com a déu de la saviesa i missatger diví, associat amb el planeta Mercuri, Nabu estava relacionat amb l'Hermes grec, amb el Mercuri romà i amb el déu egipci Thot.[5][2]
- ↑ Green, Tamara M. The City of the Moon God: religious traditions of Harran. Leiden: Brill, 1992, p. 34. ISBN 9789004095137.
- ↑ 2,0 2,1 Leick, Gwendolyn. A dictionary of Ancient Near Eastern mythology. Londres: Routledge, 1991, p. 123, 127. ISBN 9780415007627.
- ↑ Llibre d'Isaïes XLVI, 1
- ↑ Llibre de Jeremies, XLVIII, 1
- ↑ Bertman, Stephen. Handbook to life in ancient Mesopotamia. Nova York: Oxford University Press, 2005, p. 122. ISBN 9780195183641.
Previous Page Next Page
