Litargiri | |
---|---|
Fórmula química | PbO |
Epònim | òxid de plom(II) |
Localitat tipus | Cucamonga Peak |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 4.AC.20 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.AC.20 |
Nickel-Strunz 8a ed. | IV/A.07 |
Dana | 4.2.4.1 |
Heys | 7.11.21 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | tetragonal |
Estructura cristal·lina | a = 3.9729Å, c = 5.0217Å |
Color | roig; roig a roig taronja en la llum transmesa |
Exfoliació | bona en {110} |
Duresa | 2 |
Lluïssor | greixosa |
Diafanitat | transparent |
Densitat | 9,14-9,35 g/cm³ |
Propietats òptiques | uniaxial (-) |
Índex de refracció | nω = 2.665 nε = 2.535 |
Birefringència | δ = 0,130 |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Lit |
Referències | [1][2] |
El litargiri és un mineral de la classe dels òxids. Va ser descobert l'any 1917 a l'àrea del Cucamonga Peak, San Bernardino Co., Califòrnia, Estats Units. L'etimologia d'aquest mot prové del llatí lithargyrum, amb el mateix significat, el qual a la vegada prové de la composició dels mots grecs λίθος "pedra" i ἄργυρος "argent". És el nom que hom donava a l'òxid de plom (II), emprat com a pigment roig, obtingut per oxidació del plom en presència d'aire,[3] en la tècnica metal·lúrgica emprada per separar el plom de la plata escalfant-lo a més de 600 °C en presència d'aire, que aporta l'oxigen, segons l'equació química: