Laserdisc

Infotaula equipament informàticLaserdisc
Modifica el valor a Wikidata

Un Laserdisc (esquerra) en comparació d'un DVD (dreta) Modifica el valor a Wikidata
Llançament1978 Modifica el valor a Wikidata

El Laserdisc o LD va ser el primer sistema d'emmagatzematge en disc òptic comercialitzat, i va ser usat principalment per a reproduir pel·lícules.

Es tracta d'n disc fet de plàstic durador, en ambdós costats del qual es troba gravat un llargmetratge. Les imatges d'aquest són llegides per un làser que les transmetrà a una pantalla de televisió i a un equip de so. Així doncs, estan formats per billons de diminutes cavitats, tan juntes, que refracten la llum, fent així visible la imatge.[1]

Durant el seu desenvolupament, el format va ser conegut com a Sistema de vídeo disc òptic reflexiu fins que MCA (Music Corporation of America, ara se'l coneix com a Universal Music Group), propietari de la patent, el va rebatejar com a Disc-Vision el 1969. Les vendes de reproductors i discos Laserdisc van començar a la fi de 1978.

MCA posseïa els drets sobre el catàleg de pel·lícules més gran del món, i les van distribuir sota aquest format. Pioneer Electronics, gairebé en la mateixa data, va començar a fabricar reproductors i discos imprimibles sota el nom de Laser DiscoVision.

L'any 1981, LaserDisc va ser el nom que per fi es va quedar per a aquest format. MCA també va fabricar discos per a altres companyies de cinema a part d'Universal que havia estat la seva sòcia.

El format també ha estat conegut com a LV (LaserVision, marca registrada per Philips). De vegades, els seus reproductors també són referits com VDP (Video Disc Players).

  1. Konigsberg, Ira.. Diccionario técnico Akal de cine. Tres Cantos, Madrid: Akal Ediciones, 2004. ISBN 84-460-1902-7. 

Laserdisc

Dodaje.pl - Ogłoszenia lokalne