Homa (persa: هما, pronunciat Homā, avèstic: Homāio), també Huma, és un ocell mític de llegendes i faules iranianes,[2][3] i continua com a motiu comú en la poesia sufí i diwan. Tot i que hi ha moltes llegendes sobre la criatura, el comú a totes és que es diu que l'ocell no s'aixeca mai sinó que viu tota la seva vida volant de manera invisible per sobre de la terra.
Hi ha nombroses interpretacions populars del nom, entre elles la del mestre sufí Inayat Khan, que va suposar que "en la paraula Huma, hu representa esperit, i la paraula mah prové de l'àrab 'Maʼa' ماء que vol dir aigua."[4]
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades BM