Brookita

Brookita
Brookita pakistanesa
Fórmula química	TiO₂
Epònim	Henry James Brooke
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	04.DD.10
Nickel-Strunz 9a ed.	4.DD.10
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/D.07
Dana	4.4.5.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Hàbit cristal·lí	tabular i estriat, piramidal o pseudohexagonal
Estructura cristal·lina	Z = 8, a = 5.4558 Å, b = 9.1819 Å, c = 5.1429 Å
Grup puntual	ortoròmbica 2/m 2/m 2/m dipiramidal
Massa molar	79.88g
Color	marró groguenc, marró, vermellós, negre
Macles	incerta {120}
Exfoliació	pobre {120}, en traces {001}
Fractura	subconcoidal a irregular
Tenacitat	fràgil
Duresa	5,5 a 6,0
Lluïssor	adamantina a semimetàl·lica
Color de la ratlla	blanca groguenca
Diafanitat	translúcid, transparent
Gravetat específica	4,08 a 4,18
Densitat	4,1
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 2.583 nβ = 2.584 nγ = 2.700
Birefringència	δ = 0.117
Pleocroisme	molt feble, groguenc, vermellós, taronja a marró
Angle 2V	calculada: 12° a 20°
Dispersió òptica	0,131 (en comparació amb el diamant a 0.044)
Fluorescència	no
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Brk
Referències	[1]

La brookita és un mineral de la classe dels òxids. Va ser descoberta per A. Levy el 1925 en una zona situada entre Beddegelet i Tremadoc, a uns 13 quilòmetres de Snowden, al País de Gal·les, Regne Unit, rebent el seu nom en honor del mineralogista anglès Henry Brooke (1771-1857). Es tracta d'una de les cinc formes minerals del diòxid de titani, juntament amb l'anatasa, el rútil, l'akaogiïta i la riesita. La bellesa d'alguns dels cristalls d'aquest mineral, especialment els que pertanyen a la varietat arkansita, ha fet d'ell un objecte molt valorat pels col·leccionistes.