En budisme, la bodhicitta[1] (en xinès: 菩提心, pútíxīn, en japonès: 菩提心 bodaishin, en tibetà: jang chub sem, en mongol: бодь сэтгэл) és el desig d'obtenir la il·luminació (buditat) per servir de benefici a tots els éssers que senten i que estan atrapats en l'existència cíclica del samsara i no han aconseguit la buditat. Aquell que obté la bodhicitta com a motivació principal en totes les seves activitats i fets es diu bodhisattva.[2]
La paraula és la combinació de les paraules sànscrites bodhi i citta. Bodhi significa despertar o il·luminació. Citta pot traduir-se com a ment o esperit. Bodhicitta pot ser traduït llavors com a ment d'il·luminació o esperit de despertar.[3]