Benestar és l'estat de qui se sent bé, en què els sentits estan satisfets. Benestar o benestança és la situació en la qual es troben satisfetes les necessitats de la vida.[1]
L'increment o manteniment del benestar és un dels objectius de la promoció de la salut.
El benestar individual és un concepte vincul·lat al de qualitat de vida, ja que està relacionat amb la satisfacció de les necessitats (materials, espirituals, etc.) de la vida diària de les persones. En aquest sentit, és un concepte més subjectiu que no pas objectiu que remet a altres maneres de definir-lo:
En el pla objectiu, el benestar és un concepte que remet a les esperances o expectatives de les persones en un present determinat, en què la qualitat de vida pot ser quantificada mesurant en quin grau es compleixen els «...requisits de felicitat de la gent -és a dir, aquells requisits que són una condició necessària (encara que no suficient) de la felicitat- aquells sense els quals cap membre de l'espècie humana pot ser feliç.».[2]